Les polítiques de joventut, al rovell de l’ou

El setembre de 2011, amb força retard respecte als plans inicials, es va publicar el número 94 de la Revista de Estudios de Juventud, editada per l’Injuve (Instituto de la Juventud), organisme resistent en el marc de les polítiques socials espanyoles que intenta mantenir viu el focus sobre les migrades actuacions en matèria de joventut, com a política integral i completa, per al conjunt de l’Estat. El número duia el títol genèric de Las políticas públicas de juventud, i el va coordinar Domingo Comas, polítoleg i sociòleg català afincat des de fa molts anys a Madrid, president de la Fundación Atenea, i defensor constant i valuós de les polítiques de joventut. Comas intenta posar altre cop en valor aquest sector de la gestió pública, i en fa una defensa oberta, clara i contundent, barrejant arguments de sòlida consistència científica, amb propostes d’oportunitat política. Per fer-ho va encarregar articles a diferents experts acadèmics i pràctics de l’àmbit de les polítiques de joventut, que actuen des de diferents punts de l’estat. Em va posar a la llista, i el meu article, Los retos pendientes: la proximidad y la consolidación profesional, el podeu llegir aquí.

El recull d’articles resulta interessantíssim. Cadascun d’ells aporta elements valuosos d’anàlisi i plantegen, sense excepció, propostes d’actuació. Té un especial relleu el fet que, malgrat que els autors no tenim entre nosaltres una relació estable i les respectives activitats es mouen en àmbits territorals i d’intervenció ben diferents, hi ha força coincidències en els plantejaments. La idea central és que som en un moment clau del desenvolupament de les polítiques de joventut. Les fites assolides després de més de 30 anys d’aplicació estable de plans d’actuació en aquest àmbit són remarcables, però també és cert que es detecta un risc d’esgotament que podria anar més enllà d’un simple canvi cíclic. S’ha tocat sostre en la capacitat d’actuar amb els recursos que fins al moment ha destinat a aquest àmbit l’administració, i aquest fet, combinat amb la terrorífica crisi econòmica que vivim, podria abocar el sector a una situació d’aturada indefinida. Toca encetar una nova època, toca construir un nou model, que begui de tot el que s’ha fet fins ara, però que afronti els canvis que vivim, probablement estructurals, d’una manera valenta i desacomplexada.

El context en què Domingo Comas va rebre l’encàrrec de coordinar aquest número de la revista no és gens casual. L’abril de 2011 el Senat va aprovar la creació d’una Comisión Especial de Estudio para la Elaboración del Libro Blanco para la juventud en España 2020. Per primera vegada en la democràcia espanyola es realitzava un encàrrec parlamentari d’aquesta magnitud,  i tot i que els resultats, amb tota probabilitat, seran invariablement decebedors, el fet en si mateix no deixa de ser significatiu del moment que vivim. En la mateixa revista s’hi publiquen, en forma d’apèndix, les conclusions d’aquesta comissió.

La lectura de la revista és d’un alt interès, tant pels seus continguts, com per la constatació que existeixen noms propis i projectes significatius que continuen veient, defensant i promovent les polítiques de joventut com a necessitat de primer ordre per a la cohesió social, per al progrés del país (de qualsevol país) i fins  tot per al funcionament democràtic de la comunitat (la que sigui).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: