Per la llengua els coneixereu

És curiós que al cap dels anys he tornat a veure alguns d’aquells Titos, Petes, Cucas i Finitas. I he anat comprovant llur evolució. Continuaren sent franquistes i anticatalanistes fins que es morí el dictador. A partir d’aleshores, han mantingut aproximadament la mateixa devoció cap a la dreta  més extremada, però s’han convertit al catalanisme. Ara voten Convergència, defensen els drets de Catalunya i se’n foten dels socialistes perquè no estimen prou Catalunya. I, a vegades, ho diuen fins i tot en un català escaient, un català, però, que manté el to de nas i la sintaxi d’aquell anterior dialecte castellà que definia Díaz-Plaja, fins a l’extrem que algú haurà de proposar ara un  nou dialecte dins de la varietat lingüística més escassa del català: el dialecte dels antics anticatalanistes que avui voten catalanisme subratllant llur adhesió amb la més refinada pronunciació palatal. I això, encara, quan parlen portes enfora. Perquè a casa, la llengua d’aquests nacionalistes nouvinguts, aquests vells dretans espanyolistes reclutats en les maniobres electorals, continua sent el dialecte franquista del castellà.

Bohigas, Oriol. Combat d’incerteses. Dietari de records. Edicions 62, 1989 (pàg. 252).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: