Crítica a l’esport

De tots els mals que pateix Grècia, no n’hi ha cap de més funest que la tribu dels atletes. Per començar, no han après a administrar el casal segons les normes. No sabrien com fer-ho. […] Brillants en la seva joventut i ídols de la seva ciutat, se’n vanen; però quan s’abat damunt seu l’amarga vellesa, es consumeixen com una rampoina. Blasmo igualment aquest costum dels grecs que organitzen per a ells aplecs i converteixen en honorables una sèrie de diversions inútils, només amb la intenció de gaudir d’una festa. ¿Qui, doncs, pel fet d’haver lluitat amb èxit, per haver corregut de pressa, o llançat el disc, o colpejat amb força una mandíbula, ha mai retut un servei, en obtenir una corona, a la ciutat dels seus avantpassats? ¿Van a combatre l’enemic amb el disc a la  mà? ¿Foragiten l’enemic del sòl de la pàtria tan sols amb els punys? Ningú no comet una ximpleria semblant quan el ferro de l’enemic l’amenaça. Són els savis i la gent de bé els qui cal coronar d’olivera, i també aquell qui governi més bé la ciutat tot mostrant-se assenyat i just, i aquells que, amb la seva eloqüència, eviten tota empresa dolenta, els combats i les sedicions. És aquesta mena d’acte el que és bo per a la ciutat entera i per a tots els grecs.

Llovet, Jordi. Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats. Galàxia Gutenberg,  2011 (pàgs 123 i 124). Citant Eurípides, Autòlic, dins Tragédies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: