Molt més que una gala

Comença a ser habitual que l’anècdota protagonitzi els debats públics en detriment dels continguts realment rellevants. Els focs artificials enlluernen i es converteixen en una pantalla que oculta la festa de debò. Malaguanyem temps, energies i arguments en la defensa de posicions particulars, en la disputa entre egos mal païts i en la composició de postures públicament afavoridores. El darrer episodi que exemplifica aquesta manera de fer és la polèmica que ha envoltat la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí. El Conseller Mascarell ha mostrat públicament  el seu enuig i no s’ha estat de fer-ho amb una contudència a la que estem poc habituats quan es tracta d’un responsable polític valorant un esdeveniment de titularitat (malgrat els ajuts) privada. L’estil, la gràcia, la qualitat, el contingut i la intenció escenificades en la gala són, certament, discutibles. Però també és discutible la reacció del conseller, per a alguns valenta i plenament justificada, per a d’altres desmesurada i fora de lloc.

No puc estar-me, però, de ressaltar en primer lloc una imatge que a mi m’ha semblat gairebé entendridora. Es tracta de les diverses fotografies que van aparèixer el dimecres a la premsa escrita per il·lustrar la recepció que va tenir lloc dimarts al Palau de la Generalitat per homenatjar els guardonats. Veiem en primer terme el conseller Mascarell, amb gest adust, actitud severa, aire professoral, abocat al micròfon, amb els seus cabells immaculadament blancs, dient alguna cosa que imaginem contundent. En la mateixa imatge apareix al fons Joel Joan, amb el cap lleugerament inclinat cap a l’esquerra, rastre de barba descuradament afaitada, ulls clucs, cara d’infinita paciència i aire desmenjat. Mascarell renya Joan. Com que coneixem Ferran Mascarell, ens costa poc imaginar les seves paraules, sentencioses, plenes d’autoritat acadèmica, amb un punt de suficiència, dissenyant arguments per construir una teoria aclaridora, amb ànim pedagògic, per il·lustrar els seus oients. Com que coneixem Joel Joan, ens costa poc imaginar la mandra que li fa escoltar el sermó, la impaciència amb que pateix el seu paper institucional com a president de l’acadèmia, l’esforç per mossegar-se la llengua, les ganes de finiquitar l’acte, la murrieria amb què assaboreix l’èxit mediàtic de la seva entremeliadura.

Mascarell renya Joan. Certament, podria ser divertit explicar-ho simplement així, sense més detalls.  Però el cas és que Mascarell no és Mascarell i prou, sinó que és el Conseller de Cultura del Govern de la Generalitat. I el cas és que Joan no és Joan i prou, sinó que és el president de l’Acadèmia del Cinema Català. I diria que els ciutadans del país  no ens mereixem, ni per una banda ni per l’altra, certs espectacles públics.

Per explicar la gala  m’adhereixo a la columna que Mònica Planas publicava dimecres a l’Ara, en la seva habitual crítica televisiva. Explica bé els principals defectes de la gala, denigra l’escenografia, renya (ella també) els joves actors (i jo hi afegeixo que no només s’hauria de renyar els joves) que no saben dir dues frases seguides davant d’un auditori de  modesta dimensió com el de l’Artèria Paral·lel, toca el crostó dels guionistes de la cerimònia (massa concessions a un estil xaró i gruixut d’arrel hispànica), castiga Joel Joan per la justeta intrepretació del seu discurs (jo hi afegeixo l’imperdonable error d’oblidar-se de Sol Picó en un dels moments culminants de l’acte) i salva i aplaudeix la intervenció de Pere Portabella que, malgrat la seva excel·lència, no redimeix el conjunt de la gala.

La gala era justeta, certament. I segurament no estava a l’alçada de les protagonistes de la nit, que eren, sens dubte, les pel·lícules guardonades. Però també és cert que jo no esperava la diatriba de Mascarell. No, com a mínim, amb el to i la contundència gastats. La primera impressió és que es confirma una preocupant propensió del conseller a la irritació. S’enfada quan li discuteixen les seves raons. Els dos moments en què major pes mediàtic han aconseguit les crítiques a la seva gestió han motivat una resposta irada del conseller, fora de mida pel meu gust, com si fos més el resultat d’un orgull tocat que de la voluntat de debatre continguts. El primer moment fou la dimissió quasi plenària dels consellers del CoNCA,  que va intentar contrarestar amb una roda de premsa carregada de retrets i de crítiques indissimulades de poc pes polític i que, malgrat tot, va aconseguir un escàs ressò als mitjans; i el segon fou la gala dels Gaudí.

Tot i que ell ha mirat d’explicar-ho, jo encara em pregunto què és el que realment va fer enfadar el conseller. Com a primera opció, em demano si Mascarell es va indignar perquè pensava que l’espectacle tenia poca qualitat. Més amunt he fet una mica de safareig a costa de l’escenografia, dels guionistes, dels conductors i tutti quanti. És això el que no va agradar a Mascarell? Si bé puc entendre que la gala no fos del seu gust, no acabo d’entendre que la critiqui públicament. El conseller es fa un tip d’assistir a estrenes d’espectacles de tota mena, i jo no recordo que hagi malparlat de cap d’elles. És lògic; el seu, en aquests casos, ha de ser un paper purament institucional, el compliment d’una obligació indefugible: donar suport a les manifestacions artístiques i culturals d’un cert relleu. Estaria fora de lloc que opinés segons els seu gust personal perquè la última cosa que li toca fer és erigir-se en crític. I dono per fet, que més d’una i de dues manifetacions artístiques a les quals assisteix complint amb la seva feina, no li agraden gaire, o fins i tot gens. Gens, gens, gens, gens. Però no ho diu, perquè no ho ha de dir.

Com que crec que, certament, Mascarell és un bon professional de la política, i que assumeix amb rigor les seves responsabilitats, estic segur que les seves crítiques a la gala dels Gaudí no foren motivades pel seu particular gust artístic. Si fos així seria molt decebedor. Ens queda, per tant, valorar la seva crítica en funció dels continguts o missatges emesos des de la gala. Pot agradar més o menys, però al cap i a la fi, la gala dels Gaudí és l’altaveu més potent amb què compta l’Acadèmia del Cinema Català per expressar-se, i sembla lògic que el vulgui aprofitar per expressar les seves posicions i punts de vista. Si aquests punts de vista interpreten millor o pitjor el sentir general de la professió ja és una altra qüestió, i entenc que el normal desenvolupament democràtic de l’entitat farà possible, quan pertoqui, que l’actual equip directiu sigui rellevat o canviat, si l’opinió majoritària dels seus membres no està d’acord amb la seva gestió o amb les opinions que expressen en representació dels associats. Però això és cosa seva, certament, i hem d’assumir que, a dia d’avui, el missatge llançat expressa el sentiment i opinió d’una part, com a mínim significativa, dels professionals del sector.

I doncs? Què va retreure Mascarell als missatges emesos durant la gala? Xavi Mira es va abonar a la crítica de les retallades econòmiques del Govern. Un clàssic, oi? Hi ha algú al país que no se senti afectat o perjudicat per les retallades? És la primera vegada que Mascarell rep crítiques en aquest sentit? Les respostes són òbvies. Però la qüestió rellevant, per mi, va ser l’afirmació del conseller en el sentit que hi ha sectors que tenen menys dret que d’altres a queixar-se per les retallades. Venia a dir que si a algun sector se li han respectat els ajuts ha sigut al cinema, considerat clau per al desenvolupament de la cultura catalana. Què volia dir amb això? Que si reps subvencions no tens dret a queixar-te? O a expressar la teva opinió? Vol dir això que si el cinema rep ajuts ha de rebaixar el to crític de les seves manifestacions? Espero que ningú no vulgui sostenir aquesta idea, que ens remetria a la més trista tradició del  clientelisme polític del país.

Jo vaig tenir la impressió que la crítica a les retallades que es va fer durant la gala era genèrica, i que no es referia específicament al cinema. Poques disciplines artístiques com el cinema permeten elaborar discursos globals i referencials per al conjunt de la societat, sense necessària distinció de sectors o àmbits de treball. Qui li va dir al conseller que estaven criticant només les retallades del cinema? Un lloc comú de la crítica als sectors artístics és el seu pressumpte corporativisme, basat en capelletes que només es preocupen del seu bocinet de terreny, de la seva particular parcel·leta. Gairebé sempre, les paraules que els guionistes de l’acte van posar en boca de Xavi Mira feien referència als mals generals de la cultura, sense baixar al terreny del corporativisme i del particularisme. En aquest context, afirmar que la gent del cinema té menys raó que d’altres per queixar-se, no sembla gaire raonable.

L’altra gran idea de l’argumentari de Mascarell va ser el de l’autoestima. Va dir que el de la gala no va ser un exercici d’autoestima. I aquí em perdo. En què es basa per afirmar això? Jo vaig veure tots els protagonistes de la nit força cofois dels èxits assolits pel cinema català. Començant per l’espaterrant recorregut de Pa Negre i acabant per l’esplèndid planter professional generat a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i evidenciat en la majoria de films premiats. Jo crec que l’autoestima floria arreu, i que ningú no posava en dubte que el cinema català és en un moment esplèndid. I el discurs de Joel Joan (malgrat totes les crítiques que li puguem fer) caminava explícitament en aquesta direcció.

Perquè va dir Mascarell que no va veure un exercici d’autoestima en la gala? Potser és que el conseller es va escoltar massa les crítiques genèriques als polítics i es va oblidar d’atorgar una mica més d’atenció a les manifestacions públiques dels conductors de l’acte. Sóc el primer defensor de la política com a activitat central en la nostra vida quotidiana, i sóc el primer que desitjo que el nivell dels qui esdevenen professionals d’aquest àmbit millori i s’enlairi per damunt de l’actual mitjana. Però jo no vaig veure ni sentir crítica a la política, sinó als polítics. I Mascarell va fer allò tan obvi i recorrent de dir que no tots són iguals (iguals que els corruptes, s’entén). Sap què passa, conseller? Que això ho diuen els de dretes, els d’esquerres, els de centre, a Madrid, a Barcelona i a Albacete. Que tots no són iguals, a banda de ser una obvietat, no és un argument gaire idoni per ser ventilat en un acte públic, i molt menys a través de la crítica a l’estil d’una gala de la transcendència de la dels Gaudí. Si de cas, es defensa en silenci, amb la prèdica de l’exemple, amb la constància de la feina quotidiana. Si les crítiques són burdes, la millor resposta és ignorar-les. I no fer-ho, i cedir a la provocació, és una mostra de poca cintura. L’espectacle d’un conseller ofès s’ha d’administrar amb molta mesura, perquè la dignitat del càrrec hauria d’estar per damunt de la defensa de l’ego del seu titular.

Portabella ho va dir la mar de bé. L’art no es pot separar de la política. Altra cosa es l’estil, les maneres i la precisió amb què s’intervé en política des de la cultura. Però el conseller no pot pretendre que una entitat independent, amb criteri propi (encertat o no) renuncïi a expressar-se en un acte del qual n’és l’única responsable. I si ho fa d’una manera artísticament deficient o fins i tot mediocre, no és pas el conseller de Cultura el que ho ha de dir. Perquè si ho diu quan algú li fa una crítica, ho haurà de fer també el dia que algú li faci un elogi. I això serà, certament, més difícil d’entomar.

Per rematar la meva repassada als arguments de Mascarell, he de dir que resulta una mica decebedor que li retregui a Joel Joan que ell no tingués l’oportunitat de respondre a les crítiques que li havien fet. Què pretenia? Sortir a l’escenari per replicar Xavi Mira en directe? Aquesta hauria estat, certament, una idea digna de ser considerada. Al costat d’una actuació d’aquesta índole, la broma del cavall de Pa Negre s’hagués quedat curta, i hauríem contemplat un autèntic espectacle, aquest sí, de contingut polític.

En fi. Tampoc no cal posar-se dramàtic. Descarregades ja les meves impressions negatives de l’acte, dels seus protagonistes i dels seus efectes, ara puc dir, també, que la festa s’ho valia. Arrepapat al sofà de casa i mirant la tele, la veritat és que vaig riure. Les pelis són bones. Els premis estan prou ben atorgats. El cinema català pren una dimensió que no tenia. Em va agradar sentir elogis cap a Mònica Terribas. Una part dels acudits dels conductors de l’acte eren prou graciosos. Portabella va estar bé. Oristrell em va agradar. Toni Soler va ser incisiu. Hem comprobat que l’acte central del sector concita l’interès del país. Els missatges que es llancen en el context dels premis generen polèmica i debat públic. L’endemà hi ha més pàgines de cultura als diaris. Tenim un conseller que no es talla i surt a l’arena per combatre amb opinions, impel·lit a fer-ho perquè l’han interpel·lat directíssimament. La cultura fa xup-xup. Estem vius. Hi ha feina per fer, i pot ser, fins i tot, divertida.

2 Comments

Add yours →

  1. Excel·lent l’article, gràcies Pep. Dels arguments que esgrimeixes jo em quedo amb el clientelisme. Aquest està tant arrelat a la nostra manera de relacionar-nos amb el poder que es fa molt difícil treure-se’l de sobre. Pensàvem que ja ho havíem aconseguit, que ja érem com els europeus del nord, però no era cert. La involució ha arribat d’una manera rotunda. Això si, hem tastat una mica el seu sabor i ens ha agradat. Ho tornarem a intentar.

    Una abraçada.

    M'agrada

  2. Sí, senyor. I el més trist és que hi ha alguna gent del sector del cinema que està criticant la gala no perquè tingués una qualitat millor o pitjor, sinó perquè amb el discurs que s’hi feia l’administració es podia enfadar i es podien posar en perill els ajuts per aquesta raó. De vegades els propis sectors són més servils que no pas autoritària l’administració. En fi. Seguirem, oi?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: