El nostre bàndol

Ja sé que li pot semblar cruel, però al barri tots sabíem que hi havia una lluita sense trinxeres, una lluita fosca i sagnant que tossudament ens havia avesat a endurir la pell de la sensibilitat i la compassió. I en tot cas, si alguna vegada teníem un dubte sobre on era el bé i el mal de les coses, la cruesa del dia a dia, la misèria amb què es condemnava les nostres famílies, la lluita revolucionària d’uns obrers que eren els nostres pares i la brutal repressió que desencadenava la maquinària patronal, policíaca i militar, ens convidaven ben poc a la reflexió imparcial o serena i ens abocaven a caure sempre del mateix bàndol. El nostre.

Llach, Lluís. Memòria d’uns ulls pintats. Empúries, 2012 (pàg. 72).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: