La indústria de la transmissió de missatges de masses (els grups mediàtics i els hòldings multimèdia) ens assegura l’existència d’un conjunt de plataformes de la comunicació. La tecnologia ens facilita xarxes per a la transmissió de missatges i una circulació cada dia més ràpida i fàcil. Fins aquí, bé. Però ni l’una ni l’altra ens garanteixen que els objectes que hi circulen s’ajustin als pressupòsits col·lectius que haurien de ser, en teoria, propis de la democràcia. A més, els parlaments no resulten efectius en l’establiment d’un marc legal que protegeixi els drets dels receptors, perquè els polítics de les afeblides democràcies són els que més necessiten els mitjans per arribar en bones condicions a la percepció popular de l’espectador/votant. I aquesta condició, que s’anteposa a tot, els fa, també a ells, febles davant la propietat dels grups.
Puyal Ortiga, Joaquim M. Aicnàlubma. Reflexions sobre la societat i els mitjans. Columna, 2011 (pàg. 143).
Variacions 
Apreciat,
un fragment interessant que em porta a una reflexió: avui concorres a unes eleccions on novament i imitant els sistemes de representació institucional, no podrem triar obertament. llistes tancades, noms preponderants i dificultats per sentir-se vinculat i representat. Llistes amb noms ignominiosos (i honorables) i cares amables (i encara més conegudes).
No serà que l’anàlisi que fa l’autor, ha traspuat fins al moll de l’ós de la societat?
Amb molt de respecte.
Xavier
M'agradaM'agrada
Sí, senyor. Hi estic d’acord. I per això és interessant ser en un projecte que plantegi la possibilitat de canviar i millorar, fins i tot compartint el projecte amb noms que a algú li puguin semblar “ignominiosos”. D’altra banda, deixa’m que et digui que jo sé qui ets perquè tinc el teu email a través del sistema de gestió interna del bloc, però la resta de lectors de “Variacions” no saben qui és en Xavier.
M'agradaM'agrada
Apreciat,
empleno de gust i sense amagar-me les dades que em demanes per a identificar-me, desconec què veuen la resta de lectors. El meu nom és Xavier Mingo i apuntalo novament la reflexió, lloant les intencions de bona part de les persones que volen, poden i tenen ànim de millorar qualsevol cosa, de la mateixa manera que detesto, denuncio o aborreixo les que s’aprofiten d’aquest mateix ànim dels altres per perseguir altres finalitats.
Si torno a l’article que ens ofereixes, mantinc el dubte si construim una societat al mirall d’institucions desfasades, personalistes i mancades d’un mínim de pudor democràtic. Coincidiaras amb mi el valor educatiu de la cultura i la poca vigència que des de la gestió cultural se li ha volgut donar.
Bé, en qualsevol cas, seguim…
M'agradaM'agrada