Contradiccions de campanya

Si som capaços de superar l’ensopiment general de les campanyes i ens ve de gust filar una mica prim, aquesta és una època fantàstica per posar en evidència els discursos oficials dels partits. N’hi ha prou amb quatre consultes ràpides a l’hemeroteca (digital, és clar) per contrastar qualsevol afirmació mitinera.  Qualsevol. Però hi ha dies que sembla que t’ho vulguin posar realment fàcil. Avui he escoltat una informació televisiva sobre un acte electoral del PP a Catalunya en el qual Mariano Rajoy, Jorge Fernández i Alicia Sanchez s’omplien la boca amb la joventut. És un clàssic de les campanyes electorals, ja ho sabem, però aquesta vegada s’hi mullaven de valent. La cosa se centrava, com era d’esperar, en el tema ocupacional, però les afirmacions eren tan generals i pletòriques, que si fóssim capaços de desentendre’ns del trist context econòmic en què vivim, qualsevol diria que els del PP pagaran (pim pam) la formació a tots els joves, els facilitaran (urbi et orbi) un treball i obriran un compte corrent a nom de cada  noi i noia en el banc internacional de la felicitat.

Llàstima que els que seguim una mica la cosa de les polítiques de joventut sabem des de dimarts (el dia de tots sants, no t’ho perdis!) que el Govern Balear (sabeu qui hi mana, oi?) acaba d’anul·lar totes les subvencions a entitats juvenils i a projectes de política juvenil. Així, de sobte, sense previ  avís i sense explicació plausible. El senyor Rafael Àngel Bosch, Conseller d’Educació, Cultura i Universitats (déu n’hi do, l’acumulació de màteries!) segurament no està al cas dels discursos de campanya del seu cap de files, i ha comès la imprudència de donar una mala notícia a les portes d’una campanya electoral. Ai, ai, ai, senyor conseller, que aquest és un error de polític principiant. Ha de deixar un cert marge entre les promeses electoralistes i la crua realitat de les mesures de govern.

Després de saber que el PP balear deixa les entitats dedicades a la joventut amb una mà al davant i una altra al darrera, fa de mal creure el que ha dit el senyor Rajoy. De fet, jo no tenia pas pensat creure-me’l gaire, però ara l’evidència dels fets resulta gairebé obscena.

Serà que tenen tan clara la victòria electoral que han decidit destapar-se sense pudor? Tan segurs se senten de la seva força que ja ni tans sols dissimulen?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: