Perquè un llibre mereixi aquest respecte i, a la llarga, provoqui un engrescament, ha de conservar sempre l’autoritat inqüestionable d’un objecte savi, superior, autoritari, distant. No hi ha res pitjor que un llibre que vulgui rebaixar-se fins a les intel·ligències curtes o els ulls ineptes. Perd tota l’autoritat, com la perden els pares que parlen als fills amb paraules de beneitó. O com el mestre que es rebaixa a la ignomínia física i mental de la infantesa. Per això, tots els llibres en els quals es veu el llautó pedagògic, no són llibres de veritat; és a dir, no tenen l’autoritat que els correspon i, per tant, no causen respete ni provoquen engrescaments. Fer un un llibre coix i mutilat, espitregat i exhibicionista, només perquè l’entengui un nen, és un simple acte de pornografia.
Bohigas, Oriol. Combat d’incerteses. Dietari de records. Edicions 62, 1989 (pàg. 155).
Deixa un comentari