La filla

Els cos de la seva filla al bressol. El cos de la seva filla al moisès. Els cos de la seva filla quan comença a poder estar de panxa a terra. La panxeta a la vista entre la granota i la brusa quan ell la sosté de cap per avall en tornant de la feina. El cos de la seva filla quan salta i se li tira als braços. L’abandó d’aquell cos quan vola cap als seus braços i li concedeix el dret de tocar-lo que li correspon com a pare. La devoció incondicional per ell continguda en aquell cos que salta, un cos que ja sembla format del tot, una creació acabada en miniatura, amb tot l’encís d’una miniatura. Un cos que sembla acabat de posar just després de planxar: sense ni una arruga enlloc. La desimboltura ingènua amb què l’exhibeix. L’entendriment que això causa. Els seus peus nus, amb una planta fina com el peu d’un animal petit; uns peuets verges, nous, gens gastats, amb els dits prènsils. Unes cames llargarudes, funcionals, fermes, la part més musculosa de la seva persona. Les calces de tons pastel. A banda i banda de la ratlla, les seves natges de nena, aquell cul arremangat que sembla que vulgui pertànyer a la Merry de dalt i encara no pertanya a la Merry de baix. Gens de greix enlloc. El tall, com si l’hagués fet una alena: una juntura perfectament bisellada que esclatarà i es convertirà amb el temps en la rosa atapeïda d’una vulva de dona. La inversemblança del llombrigo. La geometria del tors. La precisió anatòmica de la caixa toràcica. La flexibilitat de la columna. El relleu ossi de les vèrtebres, com les barres d’un petit xilòfon. La plàcida letargia dels pits invisibles abans que comencin a créixer. Tota la turbulència del que ha de ser encara meravellosament latent. Al coll, però, ja s’entreveu la dona futura, en aquest coll massís revestit de pèl moixí. I la cara és una delícia: la cara que no conservarà i que tot i així és l’empremta del futur, la marca que desapareixerà però que tot i així encara hi serà al cap de cinquanta anys. Que poques coses de la vida es llegeixen a la cara de la seva filla!

Roth, Philip. Pastoral americana. La Magrana, 2010. Traducció de Xavier Pàmies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: