Em sembla que d’aquella estada olotina provenen molts dels meus tics i de les obsessions que sento ben arrelades: el gust per la tertúlia com un exercici per passar de l’anècdota a la categoria; l’admiració pels que saben recolzar-se en l’eminència d’una especialitat pròpia; la prioritat dels judicis generals sobre la narració lineal; el plaer de la boutade, sobretot si només és intel·ligible a la segona derivada; l’elegant confusió entre ètica i estètica; l’escepticisme com a disfressa d’un autèntic apassionament bel·ligerant i la tolerància com a cuirassa per poder seguir afirmant amb violència els propis convenciments.
Bohigas, Oriol. Combat d’incerteses. Dietari de records. Edicions 62, 1989 (pàg. 96).
Deixa un comentari