Al·lèrgics a la tecnologia

La lectura d’Adéu a la Universitat, de Jordi Llovet, és un autèntic plaer. Està molt ben escrit, els continguts són d’una gran profunditat intel·lectual, el seu estil irònic (sarcàstic a estones) incorpora diversió per la via més lúdica, posa arguments i forma a idees que un sempre havia tingut però mai no havia desplegat i et suggereix interrogants que generen activitat neuronal fins força després d’haver tancat el llibre. És, certament, estimulant. Però la contundència amb què defensa les seves posicions i, potser, la manca de flexibilitat a l’hora d’atendre a raons que no comparteix, el deixen una mica fora de joc en àmbits que exigeixen matís i cintura.  Llovet està en la posició del professor erudit que ha dedicat tota una vida intel·lectual a la seva passió, que ha construït posicions personals sòlides i fonamentades i que, probablement, assumeix fins i tot amb orgull el repte de caminar contra corrent. Vull dir que potser tan se li’n fot aparentar intransigència en les seves idees, i que no sent cap necessitat de suavitzar-les o llimar-ne les arestes, senzillament perquè no li cal i perquè no li ve de gust. I a mi em sembla bé, i fins i tot em fascina la seva actitud, en virtut de la qual no cedeix ni renuncia ni a una coma del seu discurs. Però també em sobta que tanta passió per la discussió, pel diàleg, per la confrontació de parers, pel debat intel·lectual, no el faci un pèl més permeable a certes transformacions de la vida… diguem-ne…. actual.

I és que Llovet es porta fatal amb la tecnologia. La defensa dels sabers humanístics i la contrarietat que li produeix la hiperespecialització dels coneixements i dels ensenyaments actuals, el refus a la supremacia actual de la tècnica per damunt del raonament i els sabers universals són, si voleu, fàcilment compartibles. Hom cedeix també amb rapidesa als seus arguments contra l’absoluta dedicació universitària al món de la producció en el sentit més mercantilista del terme, marginant tot aprenentatge i coneixement de matèries que no siguin estimades com a útils. I és impossible no donar-li la raó quan ens descriu, de vegades de forma hilarant, la irracionalitat (ves, quina contradicció!) de la universitat actual. Però jo em quedo sobtat quan no dona marge de cap mena a la convivència entre la tecnologia i els sabers que ell estima i promou.

Ens parla dels ordinadors i de la tecnologia d’una manera força primària. Així com les seves repassades per la història del pensament i de les idees basades en la tradició dels sabers humanístics són d’una erudició inapel·lable (o això és el que a mi em sembla), ventila els seus arguments al voltant de la tecnologia amb una simplicitat que desmereix la resta del discurs. Ens descriu amb un nivell de detall que de vegades resulta, altre cop, hilarant, l’ús desencertat de la tecnologia com a substituta de l’intel·lecte i dels processos mentals que estimulen i fan créixer la nostra capacitat cogniscitiva i de raonament, i no deixa cap marge a pensar en la possibilitat que pugui actuar com a complement valuós o com a facilitador, justament, de tot allò que ell defensa. Vull dir, per dir-ho d’una manera senzilla i ràpida, que només ens parla de l’ús incorrecte de la tecnologia. Tot i que no arriba a dir-ho directament, sembla que estigui negant la possibilitat que la tecnologia convisqui, complementi, faciliti, doni suport o, fins i tot, promogui el coneixement tal com ell el concep. No és possible, la convivència? O deixeu-m’ho dir d’una manera més política: no hi ha espai per a una aliança entre la tecnologia i les Humanitats?

Segur que aquí no desplegaré arguments del nivell o l’alçada dels de Llovet, però hi ha una idea que, de tan simple com és, sempre m’ha seduït. I és, justament, el marge que ens dona la tecnologia per treballar amb més… lentitud. Sembla contradictori, ho sé. Èn general s’associa (i també Llovet, pel que veig) la tecnologia a la immediatesa, a la possibilitat de fer més ràpidament les coses que hem fet sempre o, el que és el mateix, a fer més coses amb menys temps. De fet, Llovet fa en el seu llibre una argumentació interessant al voltant de la idea que la simplificació de processos que ens ofereix la tecnologia perjudica al desenvolupament de la nostra capacitat de raonament, senzillament perquè ens ho dona tot fet. Però jo sempre he sostingut que l’autèntica virtut de la tecnologia és justament la contrària. La rapidesa que ens ofereix la tecnologia no l’hem d’usar per fer més coses, sinó per fer més bé la mateixa quantitat de coses. Si aquells processos mecànics que ens ocupen una hora els liquidem en cinc minuts mercès a la tecnologia, tenim 55 minuts de temps guanyat per al treball intel·lectual, per al pensament, per al raonament. No són 55 minuts per fer més coses, és a dir, per produir més. Són 55 minuts per treballar millor, per oferir més qualitat, per afinar més, per ser més precisos, més delicats, més excel·lents (estranya expressió, aquesta), més bons.

En fi, no pretenc contraposar els meus senzills arguments a les llargues i erudites digressions de Llovet. Només vull apuntar la possibilitat que la tecnologia es converteixi no en una pervertidora de continguts o en una atrofiadora  de ments, sinó en una aliada potent del desplegament més genuí del saber, perquè no, humanístic. Voldria donar algun marge a al possibilitat que la tecnologia fos ben usada. I queda clar que Llovet, en el seu llibre, descriu un mal ús de la tecnologia. I potser haurem de convenir que aquest és justament l’ús més extés de la tecnologia, i que és ben fàcil caure en la temptació de la banalització i l’enlluernament de la tècnica. Però deixeu-me creure en la possibilitat que la tècnica sigui o pugui arribar a ser, una companya de trajecte prou enriquidora per a les Humanitats. I si Llovet assumeix que va contra corrent quan defensa les Humanitats, deixeu-me a mi tenir la gosadia de defensar, també a contra corrent, que la tecnologia pugui arribar a ser un instrument eficaç al servei de les Humanitats.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: