Parauniversitats

(…) el millor servei que podria fer la universitat a la societat en el moment històric present, sobretot les facultats lletrades, consistiria simplement a convertir els estudiants en persones prou armades intel·lectualment per poder fer front a  l’amenaça de disgregació de la sobirania intel·lectual que plana per damunt de l’individu contemporani.

(…) En el si d’aquest panorama, les ciutats força poblades de tot Europa han vist néixer, en els  últims decennis, una sèrie d’institucions parauniversitàries o del tot extrauniversitàries, en les quals, en aquests moments, s’hi practica una passió pel saber molt superior a la que permet l’actual vida universitària a les facultats d’Humanitats. Museus, centres de cultra contemporània, tallers d’artistes, acadèmies fent sempre la viu-viu, llotges de pintors, espais comunitaris per a la pràctica de l’art, societats musicals i més coses són en aquests moments, a moltes ciutats, els llocs més actius pel que fa a la transmissió del saber i al conreu de la intel·ligència, de la sensibilitat i de la socialitat. Allò que hauria hagut de fer la universitat ho faran durant molt de temps, possiblement, aquesta mena d’institucions, en les quals, d’altra banda, els universitaris no hi posen els peus.

(…) Sovint es comenta que les universitats es troben  en aquests moments, per desgràcia, o inevitablmenet, massa allunyades dels batcs de la vida cultural d’una ciutat, d’una societat o d’un país. Davant aquest argument s’ha de precisar que tota societat necessitarà sempre una producció de saber “excedent” respecte al marc simbòlic en què es belluga i actuen els poders fàctics, i exterior o independent respecte als interessos polítics i econòmics predominants; i que, doncs, en una o altra institució convé que es produeixi aquesta excedència, aquesta dépense luxosa, com la definia Geroges Bataille. Que això ja no succeeixi a les universitats, o a penes, només és un senyal de la cura amb què els poders fàctics de les societats contemporànies pretenen garantir l’anorreament de tot excés de simbolisme i, en el fons, l’aniquilació de tota discussió enraonada dels fonaments imaginaris de les actuals formes de l’economia, del mercat i del consum, de la socialitat i del poder.

Llovet, Jordi. Adéu a la Universitat. Galàxia Gutenberg, 2011 (pàgs. 231, 233, 237 i 238)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: