Els industrials de l’emissió audiovisual del regne ja tenen cobertura legal per a exhibir vint-i-quatre hores seguides de publicitat. O per a tenir canals només dedicats a la venda. El discurs s’ha mort. Aquí, sí que ja no hi fem falta els periodistes. Per a res.
Puyal Ortiga, Joaquim M. Aicnàlubma. Reflexions sobre la societat i els mitjans. Columna, 2011 (pàg. 135).
Deixa un comentari