Un matí entretingut

Avui he tingut la rara ocasió de veure algun fragment del programa Els matins, de TV3. Ara que Josep Cuní ha anunciat que abandonarà els seus fidels de la televisó pública per mirar d’arrossegar-los cap a la privada, cal exprèmer les darreres dosis d’aquest presentador referencial, que de tan omnipresent com ha estat els darrers temps, sembla gairebé que gaudeixi del do de la ubiqüitat. No sabem encara prou bé si els de Can Godó se’l guardaran darrera de les càmeres de 8tv per encarregar-li el reordenament discret de la casa o bé si n’explotaran també les qualitats d’estrella televisiva. Mentre esperem a conèixer el resultat de la seva nova ubicació professional, però, no està pas malament observar el seu estil i els continguts que ens mostra quan encara preserva l’esperit de servei públic. I el cas és que ha estat divertit. Reduïm l’experiència a tres capítols d’interès.

Capítol 1. Debat polític. Amb un representant de cada formació política amb escons al Parlament, ha organitzat un debat d’alta volada per reflexionar sobre els fets de dimecres passat. El cas és que Dolors Camats, d’ICV, estava en unes condicions pèssimes per aparèixer en un debat televisiu, bàsicament perquè estava afectada per una afonia terrible. En condicions normals, i per preservar la seva salut, la Camats s’hauria hagut d’estar calladeta i fer repòs a casa. Parlava amb un fil de veu que feia patir de valent, i entendre-la implicava un esforç de voluntat de no poca alçada. Primer he pensat que era comunicativament parlant un error la seva presència. La dificultat per escoltar-la era tal que feia mal al programa i probablement ajudava poc els arguments de la seva formació política. Costava poc, he pensat, que ICV hagués enviat un altre portaveu al programa, preservant les conegudes qualitats oratòries de la Camats per a una ocasió més lluïda. Però a mesura que ha anat avançant el programa, he anat canviant d’opinió. El cas és que l’estat vocal de la diputada feia patir cosa de no dir, i l’efecte resultant d’aquesta tortura moral per als seus contertulis era el d’una pulcritud democràtica espectacular. M’explico. En primer lloc, Cuní feia respectar amb una contundència superior a l’habitual (que ja és dir) els seus torns per parlar, de manera que feia callar sistemàticament els altres contertulis per tal que l’escassa potència sonora de què disposava la Camats no afectés al seu dret d’expressar-se. I en segon lloc, els contertulis feien un silenci sepulcral mentre ella parlava, parant una atenció impressionant a les seves paraules, no fos cas que se’n perdessin alguna de cabdal. El cas és que mentre ella parlava no hi havia interrupcions, no s’apilonaven les peticions de paraula i hom parava atenció única i exclusivament al que ella deia. Quan parlaven la resta de participants al debat es reprenia el petit guirigall a què ja estem més o menys acostumats, en què el dret de rèplica es converteix en una mena d’excusa universal per interrompre el discurs dels altres, i les interrupcions una norma d’obligat compliment. El cas és que l’afonia terrorífica de la Camats ha sigut avui, durant les estones en què ella parlava, el detonant d’una exquisida pràctica democràctica, d’un respecte perfectament civilitzat al torn de paraula i una benedicció per al telespectador, que probablement per primera vegada tenia l’oportunitat de seguir el fil d’un argument, des del principi fins al final. Ho apunto com a mètode: a partir d’ara, als debats polítics televisius, només s’hi ha de portat diputats afònics.

Capítol 2. La tertúlia frívola. Aquí el paper de conducció cau a les mans de l’Helena García Melero (que a casa meva és coneguda com la Mare de Déu, mercès a aquest aspecte angelical que passeja pel món), i s’organitza una tertulia amb tres o quatre col·laboradors que aporten arguments tous, de pura distracció, que intenten (i no sempre aconsegueixen) esmolar l’enginy per provocar somriures políticament correctes amb alguna petita llicència transgressora. Aquí l’estrella és Sergi Pàmies, comodíssim en el seu paper d’enfant terrible, de  periodista no convencional que troba la punta a tots els temes de l’agenda pública amb un punt de vista tot sovint original. El cas és que en un moment determinat, després que Pàmies aportés un seguit d’informacions interessants sobre el món de l’esport internacional, en Cuní li ha preguntat amb ànim burleta “com és que saps tantes coses?”. Pàmies ha sigut rapidíssim i amb aquest somriure seu de noi entremeliat, ha dit “perquè me les invento totes”. I la riallada ha estat general, és clar. Després de la primera reacció hil·larant, ha explicat, més o menys, que té més cara que esquena, i que com que en aquest país la policia no protegeix els ciutadans, a ell li permeten sortir cada dia als mitjans inventant tot el que li ve de gust en un irresponsable exercici de tolerància intel·lectual. La veritat és que la boutade ha estat divertida, però als mal pensats ens permet anar una mica més enllà. Pàmies, justament, és un escriptor que fa de periodista i que usa el seu enginy esmolat per posar en evidència moltes veritats ocultes de la nostra quotidianitat i normalment (sempre que jo l’he vist i sentit) és rigorós en les seves opinions. Però amb la brometa d’avui, que no sé si la portava preparada (diria que no), ha fet una descripció prou encertada d’un percentatge no menor de tertulians que sovintegen els mitjans en aquests espais que fan de la discussió desfermada el seu pricipal valor. Personatges que aspiren a ser públics, que opinen a tort i a dret sobre qualsevol tema que els plantegen, sense més criteri  i informació que el particular i personal punt de vista, massa sovint insuficient per aportar les mínimes dosis de rigor exigibles en un mìtjà de comunicació de gran difusió.

Capítol 3. Més indignats. Pàmies ha explicat com fou la seva experiència el dia 15 a les portes del parlament, quan hi va anar per encàrrec del seu diari (La Vanguardia) per fer una crònica d’ambient. No estic gaire d’acord amb les conclusions que treu ell a nivell personal del moviment, però el cas és que ha aportat unes dosis de sentit comú interessants al debat, sent fidel, simplement, a les coses que va veure allí. Per començar, ha dit que quan ell hi va arribar (les 9 i 10 del matí) els incidents greus ja s’havien produït i que, per tant, no en podia parlar. No és un detall menor que ho digui, perquè portem dos dies sentit dotzenes d’opinions categòriques de persones que no hi van ser i que, pel nivell de detall de la informació que aporten, semblaria que o bé eren diputats agredits o bé agressors irats. En tot cas, Pàmies ha dit que la immensa majoria de manifestants eren pacífics. Que quan hi havia la més mínima espurna de conflicte, apareixien sobtadament uns 25 individus amb unes ganes tremendes de gresca que eren bàsicament els causants de les agressions. Que a ell, en cap cas, li va semblar que aquells individus fossin policies. Que la gran majoria de manifestants,  més que indignació mostraven tristor pels incidents que es van produir i que se’n lamentaven. Que en no pocs casos va veure manifestants que tenien por dels 25 energúmens. Que els exaltats eren essencialment gent absolutament desinformada i aparentment amb un nivell molt baix de cultura política. Que en tota manifestació és molt difícil controlar la minoria exaltada. Però que si el moviment fa bandera dels mètodes pacífics és la seva responsabilitat organitzar-se per tal que en els seus actes no hi tinguin cabuda els eixelebrats i violents. I, finalment, ha dit que, en la seva opinió, el senyor Puig no va tenir el seu millor dia com a Conseller d’Interior, perquè el dispositiu de seguretat semblava organitzat exactament per facilitar que hi haguessin “hòsties”.  Tot això, tan simple i tant clar, ho va veure Pàmies passejant per la zona i xerrant amb els manifestants.

El d’avui ha estat, certament, un matí televisiu prou interessant. Ara bé, no sé si és la norma o l’excepció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: