Els joves fan cine

Acabo d’assistir a una sessió matinal de projecció de films elaborats per alumnes d’ensenyament primari i secundari de catorze escoles i instituts d’arreu de Catalunya. La marató té lloc a la Filmoteca (Av. de Sarrià, 33) i seguirà aquesta tarda, després de dinar. Es tracta del projecte Cinema en Curs, que ja compta amb una remarcable trajectòria, és obra de l’Associació A Bao A Qu i el lideren les magnífiques Laia Colell i Núria Aidelman. És una proposta exemplar d’aproximació de la creació artística als nois i noies, una manera d’iniciar-los en els llenguatges creatius a través de la pràctica directa. Al llarg de tot el curs, els estudiants construeixen, de cap a peus, un projecte cinematogràfic, i ells mateixos el realitzen, assumint tots els rols i fases de la producció. A Bao A Qu garanteix professionals per formar-los, assessorar-los i acompanyar-los, i s’encarreguen que el projecte encaixi perfectament en la dinàmica del centre escolar. Els resultats són, arreu on es porta a la pràctica, espectaculars, i la jornada d’avui a la Filmoteca n’és una bona mostra.

Després de la projecció de cadascun dels films, el grup d’estudiants que l’ha elaborat s’aixeca i explica el procés de creació per compartir-lo amb els seus col·legues dels altres centres. Al final de la seva explicació, la resta de nois i noies assistents els fan preguntes per regirar una mica més en les interioritats del projecte. Ho expliquen tot. Des de la manera com se’ls va ocòrrer la història que volien explicar i com van avançar amb el guió, fins a les dificultats tècniques del rodatge. Com s’ho feien per captar el so d’ambient en un carrer de Barcelona o per tal que el soroll de les onades no ofegués l’audio en una escena rodada a la platja. Amb quines imatges van simbolitzar la sensació de solitud o de tristesa. Com s’ho van fer per triar els actors i actrius i quines col·laboracions van tenir per completar el “casting”. Com s’ho van fer per rodar en plena nit i com acordaven el rodatge en espais privats. Com van segmentar les escenes rodades i com les van comprimir en l’editatge final… Una delícia sentir-los.

Amb els temps que corren, ens fa molta falta que els joves s’expliquin. Què els ocupa? Què els preocupa? Què els interessa? Si tenen eines a la ma per fer-ho, no es tallen ni un pèl. No demanen permís. Ho fan amb naturalitat, sense complexes, directes al gra. Només cal que els garantim espai i visibilitat per tal que ho puguin fer. No calen definicions d’art ni d’artistes. Ells en fan, ells ho són.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: