De la indignació a la construcció

L’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) acaba de fer pública aquesta declaració sobre el moviment dels indignats. Val la pena llegir-la amb calma.

Declaració de l’AcPpJ en relació al moviment dels indignats i les acampades  ciutadanes

L’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) creu necessària una resposta àgil, directa i eficaç de l’administració al moviment conegut com dels indignats i que durant les darreres setmanes s’ha traduït en el fenòmen popular de les acampades en espais públics de les nostres ciutats. Considerem, en termes generals, que les respostes i opinions que fins al moment s’han fet públiques en relació a aquest fenòmen per part de les administracions, partits polítics i institucions properes a aquests organismes han estat displicents, poc rigoroses, paternalistes i frívoles. L’error d’enfoc ha tingut la màxima i trista expressió en les actuacions policials que van tenir lloc el passat 27 de maig a Barcelona i Lleida, en un perfecte exemple de com no s’ha d’actuar davant d’un fenòmen social que, amb independència que sigui compartit o no pels representants públics, en tot moment s’ha manifestat de forma pacífica i amb voluntat constructiva, buscant respostes i solucions per a les realitats i problemes que es denuncien. Aquesta manera d’actuar, de fet, nega els principis i criteris bàsics amb què treballen habitualment els professionals de les politiques socials, educatives, culturals i de joventut. Ha quedat  molt clar, d’altra banda, que en un cas de contestació social tan clar com aquest, l’administració ha obviat el paper que hi podrien tenir els equips professionals que treballen quotidianament en aquests àmbits, i que disposen d’eines tècniques i de capacitació suficient per incorporar en clau positiva l’immens cabal d’energia, voluntat participativa i d’implicació social que s’ha fet evident durant les darreres setmanes. Resulta evident, per tant, l’escàs  nivell de confiança que fa l’administració a les seves pròpies estructures d’atenció social, educatives, culturals i de joventut quan es tracta d’afrontar manifestacions públiques i de participació social que no segueixen els canals convencionals o els sistemes reglats.

 Per tot plegat, l’AcPpJ vol manifestar els següents punts:

 1. El moviment dels indignats i les acampades que s’ha realitzat arreu de Catalunya són una mostra excepcional de la vitalitat i capacitat de mobilització dels joves per afrontar els reptes i dificultats de l’actual context socioeconòmic.

 2. Aquest nou moviment és una mostra de desacord d’un sector remarcable de la població juvenil amb els mecanismes de participació democràctica amb què actualment comptem. Els seus integrants volen participar i implicar-se en la recerca de solucions per a les problemàtiques del seu entorn però no troben en l’actual sistema vies prou satisfactòries per fer-ho.

 3. El moviment és expressió d’un descontentament social que va força més enllà de l’estricta joventut, i amb el qual es mostren solidàries àmplies capes de població, caracteritzades per la seva transversalitat. Per tant, en aquest cas, la joventut està actuant com a catalitzador d’un malestar social que supera els límits generacionals.

 4. Amés de ser expressió d’un fenòmen intergeneracional, el moviment permet constatar també que les problemàtiques de fons són comunes, com a mínim, al conjunt d’Europa. No parlem de problemes estrictament catalans, sinó del conjunt de l’Estat espanyol i de la resta d’Europa, tal com es pot veure pels moviments mimètics que s’han anat reproduint a un bon nombre de ciutats dels continent. Probablement hi ha una major efervescència en el cas espanyol per l’especial cruesa de la crisi econòmica, però les qüestions que centren les reivindicacions, tot i que amb especificitats, són comunes al conjunt d’Europa.

 4. En contra del que s’ha afirmat públicament, les acampades són mostra d’una gran capacitat d’organització, més si es té en compte que no es tracta de cap moviment preconcebut ni planificat. En termes generals, i salvant excepcions puntuals que en cap cas defineixen el conjunt del moviment, no han provocat incidents violents, aldarulls, conflictivitat, problemes d’higiene o salubritat ni alteracions substancials de la vida ciutadana.

 5. S’ha afirmat que el moviment és incapaç de concretar mesures d’actuació precises, com si això fos una obligació o una exigència a complir indefectiblement. La simple capacitat de mobilització per denunciar situacions negatives és ja un èxit en si mateixa. Si el moviment té continuïtat en el futur, tindrà l’oportunitat d’avançar en la construcció de models i fórmules alternatives. En qualsevol cas, les llistes de propostes i reivindicacions que a hores d’ara s’han elaborat són ja una mostra de concreció força remarcable, superior en agilitat i capacitat de consens a les habituals dinàmiques de debat polític i parlamentari.

 6. Els professionals de les polítiques de joventut venim treballant, especialment des de l’àmbit local, des de fa no menys de trenta anys, amb procesos de dinamització i participació que per forma i mètode tenen similituds remarcables amb el fenòmen que s’està produint les darreres setmanes. La diferència fonamental consisteix en l’amplitud, la intensitat i la dimensió pública de l’actual fenòmen, resultat sens dubte del singular context socioeconòmic en què vivim.

 7. Com a conseqüència del que expressem en el punt anterior, per als professionals de les polítiques de joventut no ha suposat una sorpresa ni el contingut de les reivindicacions ni la forma com s’ha expressat, per bé que, insistim, la dimensió del fenòmen actual té poc a veure amb res que s’hagi produït abans.

 8. Quan els responsables politics manifesten sorpresa i perplexitat davant de l’actual situació es posa de manifest l’escassa atenció que fins al moment han dedicat a les polítiques de joventut, que venen treballant i proposant actuacions en relació a temàtiques similars a l’actual, a escala local, des de fa molts anys. Probablement, els mateixos responsables polítics que ara se sorprenen, en nombroses ocasions han rebutjat o obviat propostes de treball amb els joves per por a assumir riscos en projectes que no ofereixen rendiment electoral. La tasca quotidiana dels professionals de les polítiques de joventut consisteix en bona mesura en mediar entre joves i administració, i fins al moment, la part que ha dificultat més la relació no han estat justament els joves.

 9. Les polítiques de joventut, tot i que mancades històricament de recursos suficients, disposen al conjunt del país d’una xarxa remarcable d’equipaments i espais de dinamització i d’una àmplia nòmina de professionals que poden, potencialment, implicar-se en l’atenció, la mediació, la dinamització, la integració o la incorporació en positiu de moltes de les dinàmiques iniciades aquests dies. Ho poden fer, a més, des del treball en proximitat i, per tant, en relació directa amb els joves que en són protagonistes, perquè aquesta és la manera com sempre es treballa des de les politiques de joventut.

 10. L’administració i els responsables polítics tenen la obligació d’atendre les demandes i reivindicacions sorgides del moviment dels indignats i les acampades amb proporcionalitat a la seva dimensió i significació social. En la mesura que es tracta d’un moviment que fins al moment es construeix i s’expressa per canals no convencionals, és necessari establir mecanismes d’interlocució que respectin la manera com han decidit organitzar-se, sense imposar fórmules que les violentin o limitin la seva llibertat.

 11. Els necessaris mecanismes d’interlocució han de tenir en compte les tècniques i criteris propis del treball comunitari, de la mediació social, de l’educació social i de la dinamització i l’animació sociocultural. Innombrables projectes i programes desenvolupats en l’àmbit local durant els darrers anys avalen la seva validesa i eficàcia.

 12. En qualsevol cas, i més enllà de l’actual fenòmen reivindicatiu, cal que les polítiques públiques incorporin de forma normalitzada canals de participació oberts i amb les mínimes limitacions formals possibles, per tal que els moviments emergents tinguin l’oportunitat de posar a debat i de dur a la pràctica, si s’escau, les seves propostes, amb una intensitat i atenció proporcionals a l’abast i representativitat que puguin assolir.

 13. Constatem que un dels objectius de fons de tota política de joventut és, justament, normalitzar sistemes de participació que incorporin les noves sensibilitats i inquietuds juvenils, com a via d’aprofundiment democràtic i d’enriquiment de la capacitat de governança. El menysteniment de les polítiques de joventut, per tant, tanca una porta molt valuosa d’incorporació d’actius socials i de continguts i de sistemes emergents de convivència cívica. Per contra, el desplegament d’unes politiques de joventut fortes i ben dotades, garanteixen l’existència d’un pont de diàleg permanent que facilita la incorporació normalitzada de l’energia transformadora dels joves sense problematitzar les seves propostes i prenent-les en consideració sempre en clau positiva.

 14. Remarquem, finalment, que fins i tot en el cas que els responsables públics no estiguin d’acord amb els punts que fins aquí hem expressat, és obligació de tot professional de les polítiques de joventut escoltar, atendre i donar suport als joves en l’expressió de les seves opinions i, en la mesura que assoleixin un grau d’acord suficient, promoure la implantació i desenvolupament de les seves propostes. És també així que hem de treballar en relació al moviment dels indignats, tant a nivell nacional com en el desplegament local de les dinàmiques derivades de les acampades.

 Per tot plegat, instem els responsables politics de les administracions públiques que promoguin i facilitin el treball dels professionals de les polítiques de joventut, cadascú en el seu àmbit d’actuació, per tal que puguin establir un diàleg respectuós amb les integrants del moviment dels indignats, que puguin realitzar tasques de mediació amb l’administració, que aportin  recursos per facilitar dinàmiques de debat i discussió i que impulsin la difusió dels acords o consensos a que puguin arribar en relació a les seves propostes i reivindicacions.

 1 de juny de 2011
Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: