Joves i proximitat

Quan van mal dades i arriben temps de crisi i retallades es quan es posa a prova de debó la consistència i la capacitat de les polítiques públiques de donar respostes eficaces. És, per tant, en aquest context, quan determinats àmbits de l’administració se la juguen. És el cas de les polítiques de joventut. Ara que l’efervescència social i la contestació són al carrer amb una contundència desconeguda fins al moment, a cap responsable polític se li acut posar en dubte la necessitat d’atendre de forma intensa els joves. Però els recursos tradicionalment destinats a les polítiques de joventut i el cas que s’ha fet històricament als seus responsables tècnics han estat, per usar una paraula amable, escassos. Hi ha una evident contradicció entre el discurs públic hegemònic i les actuacions i polítiques concretes. I aquesta contradicció, ben consolidada en la nostra administració, arriba a la tensió màxima quan la situació econòmica obliga (segons diuen) a escapçar el pressupost. Podem continuar dient que les polítiques de joventut són imprescindibles quan, amb tota seguretat, retallarem fortament els recursos que hi destinem?

La revista Athenai, cuadernos de reflexión y pensamiento, em va encarregar un article sobre la situació actual de les polítiques de joventut i les seves perspectives de futur. El podeu llegir en aquesta pàgina o bé en la mateixa revista. L’encàrrec i la publicació de l’article van arribar abans que es produís l’esclat dels indignats, però sembla ben bé que algun dels seus continguts fos premonitori. Si teniu la paciència de llegir-lo veureu que, d’una banda, poso en qüestió les possibilitats reals de les polítiques de joventut de consolidar-se en l’actual context i, d’una altra banda, afirmo que la única resposta possible si aquestes mateixes polítiques han de tenir recorregut futur és el treball en proximitat amb els joves.

Aprofito per explicar-vos que la revista Athenai és òrgan d’expressió de la Fundación Atenea, una organització d’àmbit estatal que intervé des de fa més de vint-i-cinc anys en el camp dels col·lectius socials més desfavorits, que promou la investigació i la recerca social i que fa una bona feina de difusió i conscienciació ciutadana sobre la realitat social, per promoure la reflexió i el debat. La fundació la dirigeix el sociòleg i politòleg català afincat a Madrid, Domingo Comas, investigador i expert en polítiques de joventut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: