Personatges busquen escriptor

Res de més enganyós que la idea massa corrent segons la qual en l’escriptor treballa ininterrompudament la fantasia i que ell crea sense parar fets i històries a partir d’un amàs inesgotable. En realitat, en comptes de trobar coses, a ell, tan sols li cal deixar-se trobar pels personatges i els esdeveniments, els quals el cerquen constantment perquè els torni a contar sempre que hagi conservat una elevada capacitat d’observar i escoltar; a aquell qui sovint ha assajat d’interpretar destins, molts li conten el seu.

Zweig, Stefan. La impaciència del cor. Quaderns Crema, 2010. Traducció de Joan Fontcuberta (pàg. 5).

4 Comments

Add yours →

  1. Només per abundar en el tema:

    “A fin de cuentas, como dice J.M. Coetzee, una de las cosas que la gente no suele comprender de los escritores –los escritores serios, por lo menos- es que uno no empieza por tener algo de lo que escribir y entonces escribe sobre ello, sino que es el proceso de escribir propiamente dicho el que permite al autor descubrir lo que quiere decir.”

    Enrique Vila-Matas, al pròleg de En un lugar solitario (Narrativa 1973-1984)

    M'agrada

  2. Sí, senyor!

    M'agrada

  3. Va, i una altra i paro. No em vull posar pesat:

    “Escribir es siempre aceptar el riesgo de decirlo todo, incluso –y sobre todo- sin saberlo”

    Julio Cortázar / Carol Dunlop, Los autonautas de la cosmopista

    M'agrada

  4. I Kapuscinski va dir:

    “Si fos un objecte, seria objectiu. Com que sóc un subjecte, sóc subjectiu”

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: