Un dia com un altre

Quatre coses de Sant Jordi, amb unes quantes hores de distància. Fou, després de molts anys, la primera diada que vaig viure sense obligacions laborals. No vaig haver d’organitzar actes literaris, no estava al darrera de signatures de llibres,  no perseguia parades, no garantia continuïtat de lectures públiques, no feia de regidor per a espectacles al carrer, no m’ocupava de tallers per a infants …. En fi, una raresa en la singular història dels meus Sant Jordi, amb la possibilitat de posar-me, per fi, al costat del desvagat tafaner que passeja a cops de colze en mig de la ciutat. Una ciutat, per cert, que estava més plena que mai, malgrat els nefastos vaticinis, que des de feia setmanes preveien poc menys que una catàstrofe nacional amb una diada aigualida, desèrtica i ruïnosa. Som un país pessimista i tenim una escassa confiança en nosaltres mateixos, entestats com estem a veure sempre la part negra de la pròpia ànima, sense concessions a la brillantor que, ni que sigui a contracorrent, espurneja entre els nostres laments.

I és que venim de perdre la final de la Copa del Rei davant del Madrid; i es que la crisi ens ha retallat fins i tot les ganes de ramblejar; i es que feia més de vint anys que la Setmana Santa no engolia Sant Jordi; i és que ens havien pronosticat aiguats i rierades; i és que deien que enguany no hi havia obres que fessin preveure grans èxits editorials, i es que… i és que som uns torracollons! De vegades penso que les males notícies, quan de debò arriben, les mereixem més que ningú perquè sembla que les cridem amb aquest esperit feble i malastruc que ens atenalla.

El cas és que feia un sol que estavellava les pedres, que a la Rambla no hi cabia ni una agulla i que dues o tres vegades vaig perdre de vista els meus fills, distrets entre un mar de cames, tot llegint les seves primeres adquisicions, posem per cas un totxo del Gerònimo Stilton, unes aventures passades per aigua (aquestes sí!) del Bob Esponja o apuntant maneres amb el Diari d’en Greg. Excessiu com sóc, vaig arribar a Sant Jordi amb una llista que no baixava de la vintena de títols que m’interessaven, resignat a endur-me una petitíssima part d’aquesta llista, però consolat per la seguretat de saber que fos quina fos la tria, seria bona. I no em vaig endur pas els primers en el meu particular rànquing d’interessos, sinó els primers que, dintre de la meva llista, vaig trobar a les primeres parades que vaig visitar. Fou així que vaig contribuir a l’èxit de Javier Marias, que em vaig rendir al primer llibre publicat (com pot ser, això?) pel mestre Puyal i que vaig rebre l’esplèndid regal (he de reconèixer que tenia la meva donant prèviament alliçonada) del darrer títol de Philip Roth.

La veritat és que per a un lector compulsiu com jo no és gaire rellevant quin o quins llibres cauen durant la diada de Sant Jordi, perquè els títols haurien de ser terrorífics com per que no els trobés alguna gràcia que me’ls fessin atractius, i perquè aquells volums desitjats i no aconseguits acabaran caient un dia o altre, segurament a no tardar gaire. Els fonamentals aterraran als meus prestatges i els que, malgrat l’interès, no suscitin el meu proverbial fetitxisme, seran objecte de préstec d’alguna biblioteca, amb tota probabilitat la de Can Fabra o la de l’Ateneu Barcelonès, la qual tinc massa abandonada pel meu gust i per vergonya meva.

Queda clar, així doncs, que la passió per Sant Jordi no és pas la resposta a una quota anual de lectura, sinó el  pur èxtasi de veure milers de llibres al carrer, milers de persones (humanes perquè, ni que sigui un dia l’any, llegeixen) disposades a afluixar la mosca per endur-se una pila de papers relligats, centenars de petons (alguns amb més gràcies que d’altres, tot s’ha de dir) robats, pescats, regalats o directament xuclats sense pudor, i dotzenes d’escriptors transvestits, ni que sigui un dia l’any, d’estrelles del cinema, de rutilants astres del rock o, ves per on, de venerats ídols de masses en qualsevol versió que us faci patxoca. Tot això m’agrada, què voleu que us digui.

I les polèmiques literàries, i els escriptors indignats per si firmen poc o molt o els fan poc o molt cas, i els hippies que reneguen de la mercantilització de la cultura, i els que diuen que compren llibres cada dia de l’any menys la diada de Sant Jordi, i els que fugen de la ciutat perquè és intransitable, i els que fan befa dels polítics perquè volen fer creure que llegeixen poesia, i els que… en fi, aquests que, a la seva manera aprofiten Sant Jordi per donar-se notorietat a la contra… m’agraden, també. Perquè fan ambient. Perquè contribueixen a fer grossa la pilota. Perquè sense algú que doni la nota la festa  no és completa. Perquè si no hi ha algú emprenyat els que estem contents no ho acabem de valorar del tot.

O sigui, que m’ho vaig passar bé. I quan, familia i jo, vam poder escapolir-nos de l’allau humana, fam fer via cap al carrer Valldonzella per començar a fullejar les adquisicions al costat d’un arròs Parellada que hi cantaven els àngels a Ca l’Estevet. Satisfets, amb el pap i el cervell curulls de l’aliment calòric i intel·lectual, vam anar xino xano, ara sense presses i relaxats perquè teníem la feina feta, cap a l’Ateneu Barcelonès, a respirar uns minutets en el jardí probablement més inspirat i inspirador de Barcelona, a fer una ullada a les darreres pintures al foc, del segle XIX, que hi han descobert a la seva mítica sala de conversa, i a fer-la petar amb amics i coneguts, eminències i passavolants.

Quan vam ser a casa, ja capvespre, vam començar a sentir valoracions de la diada a la televisió, mentre alçàvem les cames per deixar reposar els peus castigats, i fèiem recompte de guanys literaris.

I demà… demà continuarem buscant, perseguint, tocant, fullejant, olorant, regalant, compartint, lloant, rebregant, guixant, senyalant, deixant, gastant, exprement, observant, memoritzant, absorvint, assimilant, engolint… llibres. I, sobretot, mirant de robar hores al temps per fer-ho.

I, de fet, ja ho veieu, la diada de Sant Jordi haurà estat, si fa no fa, un dia com qualsevol altre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: