Santa, malgrat tot

Els fonamentalistes de la cosa religiosa ens acusen als descreguts de laicitzar-ho tot tant que perdem de vista l’orígen i raons que fonamenten una part substancial del nostre pòsit cultural. Certament, no seré pas jo el que proposaré als meus fills que segueixin, per exemple, els preceptes catòlics de la Setmana Santa (fixeu-vos que, malgrat tot, respecto les majúscules), però els puc assegurar que el principal obstacle per a la continuitat intergeneracional de les tradicions religioses no sóc pas jo (ni cap dels pares i mares que pensem més o menys igual) sinó l’actual ritme comunicatiu del nostre entorn social, l’onada inaturable d’informació que ens arriba per totes les vies possibles i que, ai las!, multiplica per molt l’espectre d’opcions que tenen a l’abast, sense esforç, els infants, joves i adults d’avui.

Per descomptat que la gestió de la informació i la tria entre les tones d’escombraria comunicativa que ens arriben i les dades certament útils i interessants és un dels reptes més importants dels que, malgrat tot, hem de procurar educar els marrecs que encara depenen de nosaltres. Aquesta voràgine informativa mai no hauria de ser la raó per la qual deixèssim de banda algun tipus de tradició, però no ens podem enganyar sobre la raó primera de l’oblit i la desmemòria; no és pas la voluntat d’educar en una o altra direcció, sinó l’omnipresència de missatges i continguts que, amb una quantitat que no podem abastar i amb una freqüència que no podem controlar, assetgen orelles, ulls i ments contemporanis.

I si no, preguntem-nos de què es parla aquesta Setmana Santa? De processons? De sagrades escriptures? De bunyols? De dejunis? No serà que és difícil parlar de tradicions religioses quan mig país pensa i explica com pensa retallar el pressupost de l’altra meitat? No serà que els treballadors de la sanitat surten al carrer per reclamar que les retallades les facin en un altre barri? I no serà que els instituts de secundària expliquen públicament els malabarismes que han de fer per subsistir amb els pressupostos que els deixen? Potser és que els debats sobre la sisena hora i els uniformes escolars són la contraoferta comunicativa per esquivar les retallades, i no pas la traidició pietosa.

I segurament els Barça-Madrid i els Madrid-Barça que puntegen la nostra agenda d’aquests dies eviten que als bars, a l’oficina i al metro es parli de les altes temperatures amb què arribem a l’abril. Perquè el debat sobre les qualitats del millor jugador del món no radica en saber si creu o és un descregut sinó si parla en un castellà del con sud o en un florit portuguès. I jo no recordo que ningú hagi preguntat a Mourinho i a Guardiola si mengen bunyols i bacallà sinó si pensen jugar a l’atac, com correspon, o a la defensiva, com fan els porucs.

Tampoc no m’enganyaré si asseguro que, després de terratrèmils i tsunamis, el debat no és pas si Déu ens castiga o ens fa pagar penitència, sinó si l’energia nuclear és l’energia que necessitem o la que ens mena al desastre definitiu, la fi del món per raons d’humana condició i no pas per designi diví. I de la mateixa categoria són els arguments quan de rescats econòmics parlen els veïns portuguesos i amb nous feixismes aigualeixen els finlandesos el mite del paradís del nord.

Segurament encara queden entre nosaltres nostàlgics de l’aliança entre la creu i la política, però ara mateix em sembla que els arguments contra aquesta onada que surfegem els eixelebrats independentistes no són d’ordre clerical sinó de poder en la més prosaica de les seves versions. Perquè decidir si la democràcia comença amb una consulta ciutadana o es materialitza en un debat parlamentari no es cosa d’escolanets sinó de pares (i mares) de la pàtria que s’estoven dialècticament (sortosament) sense solució de continuïtat. Perquè ser independent sempre ens ha semblat una cosa desitjable, però a molts se’ls fa un nus a la gola quan l’independència passa del pla individual al dret col·lectiu i es manifesta sorpresivament amb alçada intel·lectual.

I no són les processons el que de moment ocupa els carrers, sinó manifestacions diverses, que tan aviat demanen mantenir l’estat del benestar, com preservar el dret a la comunicació en català més al sud de l’Ebre, acusant la dreta que, impassible, censura TV3 al País Valencià. I ja que de cultura parlem, l’imperi de la industria es rendeix novament a l’aparador mediàtic per tal que durant aquesta setmana es parli més de llibres que no pas de santedat, elevant a Sant Jordi (ja és curiós que continui sent Sant) a l’altar de les megaestrelles de la comunicació.

I podria seguir. Però això ho escric a quarts de dotze de la nit i ja no em queda esma. Perquè, malgrat tot, Setmana Santa (amb majúsucles o sense) és, avui, sobretot, una aturada en la dura vida laboral per fer…. festa! o….. vacances! o…. per treballar sol i tranquil quan la majoria fan bronzo, estirats com lluerts a la platja, o trescant entre cims i neu a la muntanya.

I si aquesta setmana continua sent Santa, segurament és perquè ja estem divinitzant la nostra laicitat. O potser és que fem santament quan cedim als plaers terrenals i busquem noves versions, més tèvies, de la pietosa penitència. O potser és que la informació, la comunicació i la tecnologia són avui la veritable santíssima trinitat. O potser és que si ens deixem posseir per tanta informació (digueu-li desinformació, que pel cas és el mateix) és senzillament perquè, de tant en tant, preferim bandejar la crua realitat i deixar de pensar durant una bona estona. Durant una setmana, potser?

One Comment

Add yours →

  1. Al final del post la claves. Això és el que es pretén. Que tothom deixi de pensar. Del tot. I sincerament crec que en gran mesura s’està aconseguiint.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: