Futbol pel broc gros

M’agrada mirar el futbol, m’agrada seguir els debats tècnics sobre models de joc i m’agrada, és clar, el que està fent el Barça aquests darrers anys. Dic això perquè no sembli que sóc el típic malalt antifutbol que fuig corrent tan aviat com sent a parlar del joc de la pilota. Ara bé, fet aquest aclariment, deixeu-me seguir amb la meva particular croada contra el model de periodisme esportiu que s’està imposant. Periodisme per a curts de gambals, per a indocumentats, per a simples, per a ximples, per a tontos…. I, malgrat tot, amb un èxit espaterrant.

Que la premsa esportiva especialitzada madrilenya i en bona mesura també la catalana tregui cada dia productes d’escassa qualitat i elevi a les portades titulars patètics i de baixa estofa, no m’agrada, però ho puc arribar a entendre perquè, al cap i a la fi, no enganyen ningú amb el seu producte; ells mateixos han generat la demanda i fins i tot diria que han fabricat els seus lectors. Però ja em començo a preocupar quan un diari pressumptament seriós com La Vanguardia titula a tota pàgina així: “Vick Valdés Vaporub”.

No tinc adjectius per qualificar (de fet, vull dir desqualificar) l’exercici intel·lectual dels responsables (sempre n’hi ha més d’un) d’aquesta simplicitat antològica. És el perfecte exemple de com s’ha d’omplir una pàgina sense dir res, en un exercici de buidor mental. La gent de la cultura ens barallem cada dia per tal que els mitjans ens dediquin un segon més, una ratlla més, un raconet més, i de tant en tant aconseguim que alguna noticieta esquivi el gasiu repartiment dels espais periodístics. Però ens quedem esparverats quan comprovem la lleugeresa amb què es regalen a l’esport (perdó, no a l’esport, sinó al futbol, directament) un munt de centímetres de paper (els que tenim una edat i ens van formar en això del periodisme recordem que la unitat de mesura eren les “picas”) per omplir-los amb elucubracions que intenten intel·lectualitzar el futbol, amb fantasies de premsa groga i amb exercicis metafòrics de la pitjor escola.

Ja sé que és una qüestió comercial, màrqueting en estat pur, venda fàcil, arguments possibilistes… però tal com apunta el futur de la premsa escrita, em sembla que la salvació econòmica no vindrà pas per la via de la vulgarització de la informació esportiva. O sigui que, si us plau, una mica de dignitat.

Estic començant a madurar la possibilitat de crear una plataforma que reivindiqui el periodisme esportiu intel·ligent. Trobaré socis interessats?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: