Una mica més país

Barcelona ha decidit. Ara venen dies de debat entre els qui celebrem la movilització ciutadana a favor de la independència o, genèricament, a favor del dret a decidir, i els que menystenen la consulta realitzada per irrellevant o per poc rigorosa. El 21 per cent del cens electoral es contraposarà amb el 18 per cent dels convocats a votar; els grups polítics que no en són partidaris acusaran els polítics que s’hi han mostrat a favor de fer electoralisme per a les properes municipals; els que creuen que s’0bre una nova etapa en l’evolució sobiranista del país hauran de sentir a dir als unionistes que el debat és frívol i allunyat de les prioritats de la gent; els provocadors diran que celebrar un 18 per cent com a èxit és ridícul… Però tot això, al cap i la fi, és el que menys importa. El que jo crec que hem de celebrar avui és que el país ha fet una passa endavant malgrat els seus representants polítics, malgrat les institucions que els governen, malgrat les administracions que gestionen els seus recursos.

La societat civil, aquest concepte que usem amb tota freqüència i que rarament definim amb encert, s’ha organitzat per posar damunt de la taula un tema que li interessa i al qual els mecanismes del nostre deficient sistema democràtic no donen resposta. Les portes legals són tancades per al debat normalitzat sobre la voluntat secessionista d’una part del país i, en la mesura que aquesta part del país és rellevant, les nostres llibertats són incompletes. I són incompletes no només per als independentistes, sinó per al conjunt dels ciutadans. Quan una proposta pacífica i democràtica és expulsada de l’imperi de la llei i es nega la possibilitat de plantejar-la a la ciutadania com a opció, són tots els demòcrates els que n’han de reivindicar la possibilitat del debat. I és justament per això que resulten estranyes i fins i tot diria que incomprensibles aquestes postures tan adverses o beligerants amb la consulta sobre la independència.

És objectivament positiu que la societat civil tingui la capacitat d’organtizar-se de la manera com ho ha fet per desenvolupar al llarg de dos anys un complex procés de consulta ciutadana, amb un rigor suficient i defugint postures maximalistes. Qualsevol demòcrata, tingui la ideologia que tingui, se n’hauria d’alegrar, perquè al cap i a la fi s’ha demostrat que tenim una elevada  capacitat d’0rganització i cohesió social, que la ciutadania no necessita tutelatges i que el grau de maduresa exhibit permet confiar en una societat que fa tries conscients i que treballa amb rigor per l’assoliment dels seus objectius.

Al cap i a la fi, aquesta societat civil li està dient a les institucions que hi ha una qüestió que s’ha bandejat i marginat com a opció de gestió pública, i que cal posar-la a debat. Acabem de dir-li als nostres governants que no fan prou bé els seus deures perquè han menystingut, de grat o per força, una part substancial dels nostres anhels. Aquesta societat civil ha demostrat que aquests anhels són prou significatius, tenen prou suport i són suficientment rellevants per a un percentatge elevat dels ciutadans del país com per merèixer l’atenció, immediata diria jo, dels nostres representants públics (dels que governen i dels que són a l’oposició).

Avui i, de fet, al llarg dels dos darrers anys, la societat civil li ha donat a l’administració una lliçó de gestió pública. De respecte democràtic. De via civilitzada per al diàleg. Avui aquest territori en el qual vivim és una mica més país que ahir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: