“Estem en contra de tot allò que és bo i honrat per als blancs de merda dels Estats Units. Pensem saquejar, incendiar i matar. Som l’íncube dels malsons de la vostra mare.” Amb grans lletres de motllo, la signatura: “LEMA DELS WEATHERMEN”. I com que el Suec era tolerant, també havia tolerat allò. “Blancs de merda” escrit per la mà de la seva filla. I s’havia estat un any penjat a casa seva, amb cada lletra vermella ombrejada amb un gruix de negre.
(…) Va sentir-los riure: els Weathermen, els Panteres Negres, l’irat exèrcit d’arreplegats violents i incorruptibles que el titllaven de delinqüent i no el podien veure perquè era amo i propietari. El Suec per fi ho descobria! Exultaven d’alegria, no cabien a la pell d’haver portat a la perdició la filla que havia malcriat i d’haver-li ensorrat la seva vida de privilegis, i d’haver-li fet veure d’una vegada la seva veritat, la veritat tal com sabien que era per a cada home, cada dona i cada nen del Vietnam, per a cada negre esclavitzat dels Estats Units, per a qualevol persona d’arreu del món putejada pels capitalistes i per la seva cobejança insaciable. Allò que és malsà, blanc de merda, és la historia dels Estats Units! És l’imperi nord-americà! És el Chase Manhattan i la General Motors i l’Standard Oil i la fàbrica d’articles de pell de Newark Maid! Benvingut a bord, capitalista fastigós! Benvigunt a la humanitat putejada pels Estats Units!
Roth, Philip. Pastoral americana. La Magrana, 2010. Traducció de Xavier Pàmies.
Deixa un comentari