Solitud

“Estem sols, efectivament, absolutament sols; i sempre ens espera un graó de solitud més absolut encara. No hi ha manera que ens en puguem escapar. La solitud no ens hauria de sobtar, per més esbalaïdor que pugui ser viure-la. Pots mirar de posar-t’hi de cul, però l’únic que aconsegueixes és estar-hi de cul i sol en lloc d’estar-hi de cara i sol.”

Roth, Philip. Pastoral americana. La Magrana, 2010. Traducció de Xavier Pàmies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: