“Estem sols, efectivament, absolutament sols; i sempre ens espera un graó de solitud més absolut encara. No hi ha manera que ens en puguem escapar. La solitud no ens hauria de sobtar, per més esbalaïdor que pugui ser viure-la. Pots mirar de posar-t’hi de cul, però l’únic que aconsegueixes és estar-hi de cul i sol en lloc d’estar-hi de cara i sol.”
Roth, Philip. Pastoral americana. La Magrana, 2010. Traducció de Xavier Pàmies.
Variacions 
Deixa un comentari