Variacions

“Perquè el nacionalsocialisme, amb la seva tècnica de l’engany sense escrúpols, es guardava prou de mostrar el radicalisme total dels seus objectius abans d’haver endurit el món. De manera que utilitzaven els seus mètodes amb cura: una dosi cada vegada i, després, una petita pausa. Una píndola cada vegada i, després, un moment d’espera per veure si no havia estat massa forta o si la consciència mundial suportava la dosi. I com que la consciència europea -per vergonya i ignomínia de la nostra civilització- insistia amb tot l’ardor en la seva indiferència, perquè aquells actes de violència succeïen “a l’altra banda de les fronteres”, les dosis s’anaren fent cada vegada més fortes, fins que al capdavall tot Europa en va caure víctima. L’acció més genial de Hitler va ser aquesta tàctica de temptejar el terreny a poc a poc i anar augmentant cada vegada més la seva pressió contra una Europa cada cop més dèbil moralment i aviat també militarment. També l’acció, decidida des de feia temps, contra la lliure expressió i qualsevol llibre independent a Alemanya, es va acomplir d’acord amb aquest mètode de tempteig previ.”

Zweig, Stefan. El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Quaderns Crema, 2006. Traducció de Joan Fontcuberta