Fórmula Bohigas

Oriol Bohigas ha obtingut enguany el Premi Nacional de Cultura a la trajectòria artística i professional, el més significatiu dels que anualment concedeix el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en nom de la Generalitat. Des d’ara i fins al 2 d’abril, data en la qual es lliuraran els guardons en un acte públic al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, floriran les repassades a la trajectòria de Bohigas i als innombrables mèrits que fonamenten la tria del CoNCA. No intentaré, per tant, recollir aquí aquest currículum, que podria ser tan extens com vulgués i amb el qual mai no estaria en risc de quedar-me sense matèria prima. En canvi, la sort d’haver estat gerent de l’Ateneu Barcelonès durant quatre anys de radical transformació de l’entitat sota la direcció de l’arquitecte, em dóna la possibilitat de dir alguna cosa sobre els elements que, per a mi, constitueixen l’essència dels seus mèrits com a home de cultura. Són quatre arguments que, adequadament combinats, podríem anomenar la fórmula Bohigas.

Determinació. Un cop fixat l’objectiu, màxima intensitat en l’esforç per assolir-lo. Hi ha dificultats, és clar. Es produeixen imprevistos, per descomptat. Sempre hi ha algú que posa entrevancs, i doncs! De tant en tant ens equivocarem, inevitablement. Però mai no renunciarem a l’objectiu i persistirem, fent-nos forts en els arguments i en la pròpia determinació. És així com, coses que a priori semblaven impossibles, esdevenen realitat. La sort hi juga un paper escàs, la casualitat no existeix. Es tracta de determinació i confiança en l’èxit.

Diversió. La cara lúdica de tot projecte radica en la voluntat de passar-ho bé, de gaudir del propi esforç, de trobar-li gust a la feina que fas. No poques vegades he sentit dir a Bohigas que si tanta feina no s’acompanya de diversió, no val la pena gastar-hi energies. Ens arromanguem quan cal, arribem gairebé al límit quan l’objectiu perilla, no regategem hores de treball, mai no abaixem la persiana sense enllestir… però no perdéssim mai de vista la necessitat de gaudir i trobar gust i plaer a tot allò que hom fa.

Polèmica. No hi ha idea bona si no ha passat pel filtre de la discussió i del contrast d’opinions. Mai ningú no té la raó definitivament, i sempre hi ha una porta oberta al dubte que, invariablement, desencadenarà un debat. Podem canviar de parer fins i tot quan creiem que tenim la pedra filosofal, però mai de manera gratuïta. Debatem, discutim, emprenyem-nos si cal, fem el camí d’anada i tornada, revisem arguments, prioritzem-los, escampem-los, escoltem idees novedoses, descartem el que no serveix, però, sobretot, no menyspreem cap aportació sorgida de la discussió. I si l’entorn és apàtic, Bohigas ja en dirà una de grossa que posarà els pèls de punta als més temperats, tot plegat per estimular la polèmica i exercitar el múscul del debat. A la fi, l’acord o la decisió sorgida del diàleg es defensarà amb la determinació de què parlàvem al principi, però mai no ens hem d’estalviar la discussió, i molt menys la diversió inherent a tota discussió ben entesa. Diàleg, en diuen, d’això?

Discurs. Res no és gratuït, cap acció no està isolada, les idees, com els bolets, neixen en erols, en companyia, de forma organitzada, amb sentit. Darrera de tot bon projecte hi ha sempre un model en el qual encaixa. Si falla el model, falla el projecte, per molt espectacular que sembli a priori. Fer per fer no du enlloc. Cal sempre un discurs que doni sentit i projecti allò que fem en un entorn més ampli, col·lectiu, plural, ric, beneficiós per a la globalitat. Si volem entendre cada acció concreta hem de saber en raó de quin model es desenvolupa. Res no surt del buit i sempre hi ha una trajectòria i un recorregut previ. I és per això que sempre trobareu en Bohigas una opinió, un argument, una idea, un pensament sobre qualsevol tema que desperti mínimament el seu interès. Perquè pocs personatges públics trobarem avui a Catalunya amb un ventall tan ampli d’interessos, amb un bagatge cultural tan extens, intens i divers. Per tant, si ens hem de convertir en bohiguistes, haurem de convenir que mai no podem renunciar a elaborar discurs, que mai no hem de deixar el futur en mans de l’atzar; dissenyem-lo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: