L’art possible

Als EUA ja fa un cert temps que s’imposa com a fórmula de finançament per a projectes artístics o socials, i a casa nostra tot just comencem a tenir notícies d’experiències que n’exploren les possibilitats. El crowdfunding és una fórmula de recerca de recursos que es basa en l’acumulació de petits ajuts privats (micromecenes, en podríem dir), d’escassa quantitat cadascun d’ells, però que permet a la fi completar el pressupost necessari per desenvolupar idees que d’altra manera quedarien al calaix dels mals endreços o al sac dels somnis benintencionats i irrealitzables. La via de difusió del sistema, d’explicació dels projectes aspirants, de captació de donatius i de concreció de les propostes és, evidentment, internet.

Es tracta d’una via directa i espontània de socialització del món de la creació artística i cultural. Qualsevol ciutadà individual pot decidir que aporta qualsevol quantitat, per mínima que sigui, al finançament d’un projecte que li sembla interessant o que mereix veure la llum. Dotzenes, centenars o, perquè no, milers de petits mecenes acaben fent possible que determinats projectes es facin realitat.

Sempre hem dit que al nostre país la cultura va massa agafada de la maneta de l’administració, amb els riscos clàssics del paternalisme i, és clar, de l’escassetat de recursos. I sempre que discutim sobre alternatives lligades al patrocini o mecenatge privat pensem en les grans corporacions empresarials, amb aportacions milionàries que, evidentment, només poden destinar-se a projectes de gran abast o amb un gran retorn mediàtic o publicitari. Amb el crowdfunding, per tant, tenim una via alternativa, democratitzadora, culturitzadora, sostenible, lleugera i àgil.

Aquí hi ha una llisteta d’enllaços a experiències que treballen en aquesta direcció.

Verkami, El cosmonauta, Goteo, Lanzanos, No-res, Compartir dóna gustet

One Comment

Add yours →

  1. Tens raó, la cultura va massa agafada de la maneta de l’administració, però durant molt de temps a l’administració li ha interessat molt i molt ser l’única maneta existent. I no només en el món de la cultura, sinó també en l’associatiu i en tants d’altres.
    Quan crees un monstre després se’t pot menjar, oi?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: