Eleccions a l’Ateneu

Ara que tot és elucubrar sobre les properes eleccions municipals, amb el suspens que generen els caucus (perdoneu l’americanisme) per l’Ajuntament de Barcelona, s’acaba d’encetar el procés electoral per a escollir la nova Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès. Més enllà del tòpic sobre la normalitat democràtica, val a dir que aquesta contesa anticipa un fet que probablement anys a venir marcarà una fita de la història ateneista. Es tracta del final del mandat d’Oriol Bohigas, caracteritzat per poc menys que una revolució a l’entitat. De testimoni viu (malvivent) del passat, l’Ateneu ha passat a convertir-se en un exemple de vitalitat i de regeneració del món cívic. El període que va de 2003 a 2011 haurà estat pedra de toc per a la història de la institució, durant el qual s’ha garantit la seva pervivència i l’entrada a una nova etapa de modernitat i projecció de futur.

Caldrà certificar aquestes idees, però el temps i els historiadors (una espècie de gran pes a l’Ateneu) ja se n’ocuparan oportunament. Ara cal dir i demanar que el procés i la campanya explicativa sobre les dues candidatures que opten a l’elecció sigui correcta, constructiva i caracteritzada pel mutu respecte. Abunden a la història de l’Ateneu processos electorals tempestuosos. No vull pas restar passió a la defensa de les pròpies idees, però sí vull demanar mesura en l’expressió d’opinions, per cenyir-les a la veritat en allò que es refereixi als fets, i per deixar-les recloses a la cleda del respecte i el fair play en allò que es refereixi a les opinions.

Francesc Cabana i Norbert Bilbeny, els dos ateneistes que encapçalen les candidatures, són gent de diàleg i, n’estic segur, de gran sentit comú. Caldria que l’entorn ateneista els ajudés a convertir aquesta campanya en una celebració de la vitalitat cívica del país i en un aparador de les virtuts ateneistes.

I no sobraria, hi afegeixo jo, que el bon ambient que reclamo servís també per remarcar l’extraordinari llegat que deixa Oriol Bohigas després de dos mandats. Malgrat les legítimes i lògiques diferències sobre la millor manera de gestionar l’Ateneu, i sense menystenir tots els que puguin ser crítics amb l’actual president de la docta casa, m’atreveixo a dir que hi ha un consens general sobre la bondat del balanç que es pot fer d’aquests vuit anys. Que el seu successor, per tant, sigui escollit en un ambient de lleial controvèrsia i de debat apassionat i respectuós seria, probablement, el millor reconeixement al President Bohigas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: