“Perquè, vet aquí què diferenciava, per a bé, la Primera Guerra Mundial de la Segona: la paraula encara tenia autoritat aleshores. Encara no l’havia malmès la mentida organitzada, la “propaganda”, els homes encara feien cabal de la paraula escrita, l’esperaven (…). Per al poeta, per a l’escriptor francès, no era en absolut inútil parlar en aquells temps, quan l’oïda i l’ànima encara no eren inundades per les ones de xerrameca incessant de la ràdio; al contrari: la manifestació espontània d’un gran escriptor produïa mil vegades més efecte que tots els discursos oficials dels governants, dels quals se sabia que s’adaptaven tàticament i políticament al moment i que, en el millor dels casos, només deien mitges veritats.”
Zweig, Stefan. El món d’ahir. Memòries d’un europeu. Quaderns Crema, 2006. Traducció de Joan Fontcuberta.
Deixa un comentari