Batalla, enemics, lluita, enfrontament, atac, eliminar, anul·lar, inútil, menyspreu, venjança, duel, confrontació, destruir, robar, arrencar, ensorrar, trepitjar, aixafar, agressiu, dictatorial, esclafar, despietat, cruel, tirànic, enveja, bel·licositat, ira, violent, inhumà, exterminar, desintegrar, pànic, suprimir, mortal, magnicidi, anihilar, guerrer, combat, anorrear, extirpar, esfondrar, arma, hostilitat, baralla, enverinar, violar, furiós, brutal, còlera, ràbia, exèrcit, hostilitat…
No és la descripció d’una guerra. És, simplement, una llista de termes usats sistemàticament en els nostres mitjans de comunicació per descriure o narrar fets perfectament quotidians lligats a la política, l’esport o fins i tot la cultura. Certament, fins i tot el terme més desagradable pot tenir una significació amable si s’usa amb finesa i enginy. Però la proliferació continuada i normalitzada de termes d’una determinada naturalesa, per molt que l’habilitat i els recursos estilístics del comunicador siguin òptims, contribueix inevitablement a generar un clima que sempre té a veure amb el signifcat literal. La metàfora i la ironia són bons recursos quan s’usen a temps i amb mesura; quan són la norma i s’utilitzen amb repetició obsessiva perden eficàcia i no fan altra cosa que remarcar la significació estricta de cadascuna de les paraules usades.
I doncs… quin és el clima que, vulgues que no, es genera quan caiem en la reiteració permanent de termes com els que llisto a l’inici d’aquest text? Aquí i a la Xina. A Barcelona i a Singapur. A Reus i a Nova York. A Bagdad i a Girona. A Tucson i a Riudellots. A Kabul i a Pineda. A Ginebra i a La Bisbal. A Montreal i a Salou. A Kairouan i a Vic. A Moscou i a Lloret. A Johannesburg i a Mollerussa. A…
I, paral•lelament, el llenguatge políticament correcte (i, per definició, hipòcritament tolerant i que ens vol tractar a tots d’imbècils ): llarga malaltia, foc amic, dany col•lateral… En fi, Pep, que tens tots la raó.
Si fos políticament correcte diria que n’hi ha per llogar-hi cadires, però com que per fortuna no ho sóc, dic que n’hi ha per cagar-s’hi.
M'agradaM'agrada