Variacions

Batalla, enemics, lluita, enfrontament, atac, eliminar, anul·lar, inútil, menyspreu, venjança, duel, confrontació, destruir, robar, arrencar, ensorrar, trepitjar, aixafar, agressiu, dictatorial, esclafar, despietat, cruel, tirànic, enveja, bel·licositat, ira, violent, inhumà, exterminar, desintegrar, pànic, suprimir, mortal, magnicidi, anihilar, guerrer, combat, anorrear, extirpar, esfondrar, arma, hostilitat, baralla, enverinar, violar, furiós, brutal, còlera,  ràbia, exèrcit, hostilitat…

No és la descripció d’una guerra. És, simplement, una llista de termes usats sistemàticament en els nostres mitjans de comunicació per descriure o narrar fets perfectament quotidians lligats a la política, l’esport o fins i tot la cultura. Certament, fins i tot el terme més desagradable pot tenir una significació amable si s’usa amb finesa i enginy. Però la proliferació continuada i normalitzada de termes d’una determinada naturalesa, per molt que l’habilitat i els recursos estilístics del comunicador siguin òptims, contribueix inevitablement a generar un clima que sempre té a veure amb el signifcat literal. La metàfora i la ironia són bons recursos quan s’usen a temps i amb mesura; quan són la norma i s’utilitzen amb repetició obsessiva perden eficàcia i no fan altra cosa que remarcar la significació estricta de cadascuna de les paraules usades.

I doncs… quin és el clima que, vulgues que no, es genera quan caiem en la reiteració permanent de termes com els que llisto a l’inici d’aquest text? Aquí i a la Xina. A Barcelona i a Singapur. A Reus i a Nova York. A Bagdad i a Girona. A Tucson i a Riudellots. A Kabul i a Pineda. A Ginebra i a La Bisbal. A Montreal i a Salou. A Kairouan i a Vic. A Moscou i a Lloret. A Johannesburg i a Mollerussa.  A…