Funkzionatas

Des de fa una mica més d’un mes corre per la xarxa una iniciativa que pretén impulsar una nova cultura del treballador públic. Nascuda gairebé de la casualitat i de l’intercanvi d’opinions a les xarxes socials, un grup de treballadors de l’administració va redactar el manifest Funcionarios Emprendedores, que encapçala un espai web per al debat i el creuament d’idees. Diuen que el seu objectiu és promoure el servei públic de qualitat des de l’exemple dels propis treballadors, amb la intenció de trencar i combatre els tòpics sobre la ineficiència i els privilegis dels funcionaris.

Al voltant de 300 treballadors de l’estat s’han afegit al grup, però després d’un mes, l’empenta inicial sembla que s’ha aigualit una mica. Ara planegen un fòrum de discussió i fins i tot una trobada física per impulsar les seves idees. No són un sindicat, no són un partit, no són un grup ideològic, no pretenen activitat econòmica. Volen prestigiar el sector públic, ara que bona part dels mals econòmics del país s’encolomen a la burocratització del nostre sistema i a la seva ineficiència general.

D’entrada, sembla que diuen coses sensates. Tanmateix, més enllà d’exposar bones intencions i de debatre amb un cert nivell, no he sabut veure que tinguin cap iniciativa pràctica rellevant. En qualsevol cas, i al marge de l’èxit que tingui aquesta proposta, és interessant com a símptoma. Amb una crisi econòmica que, segons totes les veus, transformarà la nostra manera d’estar al  món i en cap cas ens permetrà tornar als nivells i ritmes de vida anteriors, no deixa de ser interessant que el sector públic es reivindiqui a si mateix, no des de les alçades del debat polititzat, sinó des de la pura pràctica quotidiana. Diuen i afirmen que ser treballador públic és poc menys que una vocació, i que els funcionaris, més que paràsits, són garantia de la continuïtat dels serveis públics i de la seva despolitització. Ah, i són tan partidaris com els que més de castigar els treballadors ineficaços i que malbaraten el diner públic fent mal ús del seu temps de treball.

Haurem de seguir-los. A veure quina capacitat tenen de consolidar-se i de fer coses pràctiques.

2 Comments

Add yours →

  1. Efectivament, cap societat mínimament avançada por sobreviure sense un cos funcionarial potent i professionalitzat. I els atacs constants als funcionaris, barreja d’enveja i d’ignorància, només demostren un elevat grau d’estultícia general. Entre els funcionaris hi ha de tot, com a tot arreu, però això no els fa en absolut innecessaris. Carregar la crisi als funcionaris, per a no haver-ho de fer als especuladors, la banca i el gran capital, clama al cel.

    M'agrada

  2. Coincideixo amb el que dius, és un bon símptoma. També és interessant que el seu enfoc sigui meritocràtic i no corporativista. Els funcionaris no són culpable de la crisi -no ho són més que tu o jo- però sí que són víctimes del sistema en el que treballen. Són víctimes dels sindicats que impedeixen la seva reforma i, finalment, són víctimes de l’estructura mateixa de l’Estat, que en subverteix la funció.

    La funció pública és imprescindible. Que funcioni bé, és fonamental. Que sigui eficient, és vital.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: