Inventari

Temps de balanços. Cada cop que encetem un any nou no podem estar-nos de fer una repassada als fets més rellevants dels darrers 365 dies. Enguany, a més, la feina se’ns acumula, i la mirada enrera abasta no un sinó deu anys. Clausurem una dècada, i diaris, televisions i mitjans electrònics allarguen el flash back per fer-nos recordar que deu anys enrera erem deu anys més joves. Els més pressumptuosos diuen que fan una anàlisi del temps transcorregut, però de fet, majoritàriament ens limitem a un simple inventari. Una llista de fets, un darrera de l’altre, i que cadascú en tregui el suc que vulgui. Em pregunto quina utilitat té, tanta retrospectiva. L’escassa perspectiva que encara tenim sobre els fets ocorreguts els darrers anys no és suficient per extreure conclusions de caire històric, però també és cert que no hi ha inventari objectiu, i que darrera de tota tria hi ha, si no una intenció, sí una posició subjectiva.

Així és tant, que jo diria que aquestes restrospectives diuen més de qui les fa que no pas dels propis fets que exposen o pretenen analitzar. Perquè han triat uns fets i no uns altres? Perquè dediquen un o cinc minuts a explicar determinat esdeveniment? Com qualifiquen cadascun dels episodis narrats? Quines omissions són significatives i quines són resultat de pura ineptitud periodística?

Al cap i a la fi, en aquesta societat de la superabundància informativa, és relativa la necessitat que tenim que ens facin una repassada de la història recent. Tots i cadascun de nosaltres podríem fer-la fent ús simplement dels recursos personals, amb un Google ben direccionat o amb una recopilació de documents digitals acumulats. Potser la nostra memòria és cada cop menys biològica i cada cop més tecnològica, en la mesura que ordenem fets i circumstàncies sobretot a partir de la informació que sobre cadascun d’ells hem pogut o volgut atresorar. I això és vàlid tant per als fets externs (polítics, econòmics, socials, culturals….) com per als fets que afecten a la més estricta vida personal. Uns i altres passen pel sedàs cibernètic i prenen consistència només a partir de la documentació electrònica que han generat i que hem sigut capaços d’assimilar.

I massa sovint caiem en el parany de pensar que la mirada que ens ofereixen els mitjans és més objectiva, més global, més completa, més correcta. De fet, allò que diferència la mirada dels mitjans de la nostra és avui, sobretot, la capacitat de processar tecnològicament la infinitat de documents existens i a disposició. I és per això que un resum de la dècada visionat en un canal de televisió pot ser revolucionàriament positiu i, cinc minuts després, un resum clicat damunt del monitor de l’ordinador pot ser catastròficament depriment. I cap dels dos és més cert ni més veritable que l’altre. Ni més cert ni més veritable que el resum que puguem fer cadascun de nosaltres.

En fi. Tampoc no vull anar a parar enlloc amb tota aquesta digressió. El cas és que els resums d’aquesta mena m’avorreixen sobiranament i en la major part d’ells trobo raons per no estar-hi d’acord. Vull treure’ls transcendència, per tant. M’agrada pensar-hi com en un simple inventari de fets, sense qualificació, instal·lats a l’aparador mediàtic, i dels quals només faig cas quan en trobo algun que m’atrau per alguna raó tant poc defensable com que sigui divertit, estrany, erroni, grotesc o simpàtic. La mirada curta, per tant, està completament tergiversada per l’opulència informativa. O sigui, que ens continuen fent falta els historiadors. I continua sent necessari que passi un cert temps (força més de deu anys) per obtenir mirades realment intel·ligents i aclaridores sobre el que passa o sobre el que ens passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: