La torna

Aquesta tarda s’ha produit el traspàs entre el Conseller de Cultura sortint, Joan Manuel Tresserras, i el nou inquilí del Palau Marc, Ferran Mascarell. L’acte ha estat presidit per la màxima cordialitat i unes maneres exquisides per les dues bandes. Es dona la paradoxa que ara fa quatre anys va tenir lloc un acte idèntic, però amb els papers canviats. En aquell moment, el pas efímer de Mascarell per la conselleria (tot just set mesos) es va cloure passant el relleu a Tresserras. Per això l’acte d’avui tenia un interès especial.

Tresserras ha agraït la manera com va ser acollit quan va iniciar el seu mandat i ha assegurat que ara sent plaer en donar el relleu justament a Mascarell, amb la seguretat, ha dit, que deixa la cultura del país en les millors mans possibles. Per la seva banda, Mascarell ha parlat de continuïtat en la feina que pensa fer al capdavant del Departament de Cultura i ha elogiat i felicitat la feina ben feta fins al moment.

Entre els assistents a l’acte n’hi havia molts que ja han viscut traspassos diversos entre consellers, i era lloc comú afirmar que els costava pensar en una versió més cordial i digna que la d’avui. Tresserras ha dit que la gestió de la cultura, amb el nivell de recursos a què habitualment pot aspirar, deixa poc marge a la maniobra partidista i Mascarell, per la seva banda, ha dit que tots els presents compartien com a objectiu l’enfortiment de la cultura del país. M’ha fet la impressió que tots dos han volgut remarcar d’alguna manera que, malgrat les diferències ideològiques, els treballadors de la cultura comparteixen una passió que els fa sentir part d’un únic equip.

Ara és el torn de Mascarell, que tindrà l’oportunitat, ben segur, d’aplicar totes aquelles mesures per a les quals es va quedar sense marge en el seu curt mandat anterior. De Tresserras, d’altra banda, i al marge d’encerts i desencerts del seu mandat, cal destacar la magnífica impressió personal que ha deixat. El conseller sortint serà recordat perquè mai no ha renunciat a posar sentit a qualsevol frase que  hagi pronunciat en veu alta, per col·loquial i distès que fos l’entorn en què es pronunciés, per una bonhomia i una amabilitat sense límit, per una sinceritat que molt pocs recomanen en política, per haver defensat un discurs coherent en tot moment i per haver-se mostrat, a més de com a Conseller, com a persona.

Però jo em quedo amb una imatge molt concreta, la descripció de la qual fa innecessaris altres comentaris. El 2 de desembre va tenir lloc a Reus el primer Fórum d’Auditoris i Teatres Públics de Catalunya, just dos dies després de les eleccions. Es tractava d’una trobada de debat i reflexió professional, adreçada específicament a responsables, directius i gestors de teatres d’arreu de Catalunya. Tresserras va fer el parlament inaugural del fòrum en el que va ser un dels darrers actes públics que va presidir com a Conseller. Va fer una introducció protocolària, i va aprofitar per acomiadar-se discretament dels assistents, la majoria interlocutors habituals del Departament de Cultura durant aquests darrers quatre anys. En finalitzar el seu parlament, però, tots els presents van convertir el que també havia de ser un discret aplaudiment de protocol en un homenatge espontani. Els primers repics de mans, rutinaris i amb escassa convicció, es van anar consolidant, augmentant de volum i generalitzant-se. Es va produir una complicitat unànim i espontània en la voluntat de fer evident el reconeixement. No sé durant quant de temps es va aplaudir, però si no es va arribar als cinc minuts va ser per ben poc. Remarco altre cop que l’audiència d’aquell acte no tenia cap raó per no ser sincera. No eren votants, no eren gent de partit, no eren públic captiu. Eren, simplement, treballadors de la cultura. L’aplaudiment només va finalitzar quan el propi Tresserras va demanar que s’aturés, vermell com un perdigot.

One Comment

Add yours →

  1. Espero que Mascarell generalitzi fins al darrer indret de Catalunya l’eficient gestió de l’arqueologia urbana que s’ha fet a Barcelona.
    Sens dubte la única persona sensata en un govern d’ultracristians i neoliberlas d’ESADE

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: