Tot és normal

A les rondes no hi ha gaire trànsit. Els transports públics d’entrada i sortida a la ciutat funcionen amb fluïdesa i no hi ha aturades imprevistes. Al metro t’hi pots asseure i t’estalvies unes quantes empentes. Els que aquests dies treballen ho fan amb una calma diferent i si no estan relacionats amb el món del turisme o del comerç funcionen al ralentí. Per contrast, el centre és ple com un ou. Els carrers i els grans centres comercials han estat ocupats per una munió constant d’individus que aquests dies gairebé perden la condició de persones per passar a convertir-se, estrictament, en consumidors. De fet, ja ho veieu, tot normal, tenint en compte que som exactament entre Nadal i Cap d’Any.

I, és clar, el contrast entre la calma i la pau nadalenca, als despatxos del Govern. Activitat frenètica per construir el nou comandament del país i tones de protocol per tal que res no surti de lloc ni de mare. Un traspàs de poders entre Presidents pulcre i elegant, educat i cerimoniós, propi d’un país civilitzat. Bé pel que marxa, bé pel que arriba. Tenint en compte el neguit i el trasbals del recanvi i de l’alternança, tot ubicat en la més estricta normalitat. I, en aquest cas, posem-li, si voleu, adjectius a la normalitat. Així, parlarem de normalitat democràtica, de normalitat política, de normalitat institucional. I doncs, de normalitat, al cap i a la fi.

I n’hi ha que s’emprenyen. Massa independents al Govern, diuen alguns dels guanyadors. Un que se’ns escapa i fa costat als nous, diuen alguns dels perdedors. Massa canvi, es lamenten uns. Poc canvi, clamen els altres. Ja els planyo, manar en temps escabrosos com aquests, ploriquegen uns. Ho tenen massa fàcil; quan tot està per fer tot el que es fa està bé, sermonegen d’altres. Tant de bo que facin un bon paper, que ja ens cal. I a ells també, segurament. I doncs… tot força normal. Anodí? Potser sí.

I, al cap i a la fi, que bé es viu en un país més o menys normal. Relativament normal, de fet. Tan normal com podem i ens deixen. I en tot allò que depengui de nosaltres, que sigui normal, si us plau. Tan normal com aquest cafè i aquesta copa que ara escuraré a l’Ateneu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: