Variacions

(…)
És absurda la por al foc
quan ja ets dins d’una flama:
em cremava a les mans
el tacte que tenia a punt per tu.
Et desitjava com un conill
que corre a camp obert
i espera a l’esquena
el pessic definitiu dels dits de l’àliga.
Però tu, tranquil·lament, contemplaves
com la proa de la barca vinclava els joncs
i feia emergir entre l’escuma de les hèlixs
flors trencades.
És injusta una balança
perquè sempre mana un dels dos plats.
(…)

Forcano, Manuel. El tren de Bagdad. Proa, 2004