Desig

(…)
És absurda la por al foc
quan ja ets dins d’una flama:
em cremava a les mans
el tacte que tenia a punt per tu.
Et desitjava com un conill
que corre a camp obert
i espera a l’esquena
el pessic definitiu dels dits de l’àliga.
Però tu, tranquil·lament, contemplaves
com la proa de la barca vinclava els joncs
i feia emergir entre l’escuma de les hèlixs
flors trencades.
És injusta una balança
perquè sempre mana un dels dos plats.
(…)

Forcano, Manuel. El tren de Bagdad. Proa, 2004

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: