Neules, pastanagues i plàtans

Ja veig que no és ben bé una dieta mediterrània, però el gust i apetències del tió de casa l’interpreten els meus fills, i aquest és, per tant, un terreny vedat per als adults. El darrer àpat nocturn del nostre tió han estat tres neules (dues de xocolata), un plàtan, una mandarina, una pastanaga i un bon got de Sunny (disculpeu la publicitat, gens interessada). I s’ho ha cruspit tot. Aquest matí al plat de plàstic només hi hem trobat les peles de la mandarina, engrunes de les neules, les fulles de la pastanaga i un culet de Sunny al got (també de plàstic). En fi, esperem que aquests darrers dies l’hàgim peixat suficientment i que aquest vespre sigui generós.

Jo diria que els nens tenen cagada assegurada, però fa  més de mal dir què passarà amb els adults. Tindré regal, jo també? A fe que he col·laborat en la disposició dels àpats, i m’ha tocat a mi sempre netejar el plat i les engrunes que la golafreria del nostre tió ha amnistiat, però no sé si aquest és mèrit suficient. En fi, ja ho veurem.

En canvi, n’hi ha que s’han avançat a la nit de Nadal i que ja han estat obsequiats pel seu singular tió. Al Parlament, per exemple, un tal Artur Mas s’ha endut el premi gros i, tot i que  no hi ha regal físic (els meus fills no entendrien pas que un regal no es pogués “tocar”), als papers ja hi diu que és el nostre President. L’enhorabona. Segurament s’ha portat bé aquests darrrers temps i no ha fet excessives entremaliadures. Ja se sap, els bons nois, més tard o més aviat són recompensats. Ja es veia a venir, oi?

I mira si es veia a venir que fins i tot signes inesperats ho anunciaven. Mentre dipositava la meva papereta a l’urna, el 28N, sonaven uns esclats espaordidors que feien tremolar les parets de l’escola Ignasi Iglesias, de Sant Andreu. Caram!, vaig pensar, sembla amb aquestes eleccions es preparen grans tasbalsos. No sé si d’això que finalment ha passat se’n pot dir grans trasbalsos, però la veritat tenia una explicació més clara: en plena festa major, la tradicional trobada gegantera de la vila de Sant Andreu venia precedida pels trabucaires, que feien espetegar les armes amb contundència al passeig Torres i Bages, just a tocar de l’escola, just en el moment en què jo la ficava dins. Digues-li casualitat, si vols, però el cas és que la banda sonora que va acompanyar el meu vot a mi em va fer tot l’efecte d’una premonició.

No han tingut tió avançat els candidats refugiats sota les sigles del PSC i d’ERC, i ara haurem de veure si aquesta nit tenen algun regal compensatori. De moment, però, les veuen magres. Potser és que ells no han fet gaire bondat. O és que el tió no ha sabut veure les seves virtuts (segur que hi són). Ahir em deia un amic que la nit electoral a la seu d’ERC hi havia llàgrimes. I un altre em deia que la tristor s’ha mantigut fins avui en tot els debats i discussions internes. Ni tan sols indignació. Tristor. Al PSC, en canvi, sembla que no ploren, segurament perquè són gent adulta i seriosa i entomen d’una altra manera.  Pero tampoc no són gaire clars sobre els seus sentiments. No sabem si s’han enfadat amb el tió, si assumeixen que han sigut trapelles o si encara no s’han decidit per cap interpretació clara. Un m’ha assegurat que han fet una instància per triplicat demanant aclariments jurídics sobre la legalitat del regal (del “no regal”, potser hauríem de dir) avançat del tió. No sé amb quin nivell d’eficàcia burocràtica es defensa el tió, però temo que la resposta serà dilatòria i tendirà a la vaguetat.

En fi. Ja se sap que amb això de les tradicions no hi ha norma clara, i que els regals van i venen, cauen i remunten sense raons transparents. De manera que opinar és lliure i interpretar la pròpia sort i l’aliena respon a les conveniències de cadascú. De moment, i per si de cas, jo miraré portar-me bé, com a mínim des d’ara i fins a aquest vespre, a veure si el tió em caga alguna de les innumerables coses que desitjo.

One Comment

Add yours →

  1. No sé si Governar Catalunya, amb la que està caient en tots els àmbits, es pot considerar veritablement un regal o si més aviat es pot considerar una muntanya de carbó!!
    Espero que ho faci bé, pel bé de tots, però en tinc els pitjors auguris.
    Bon Nadal.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: