Adéu a Corfú

A fora, la lluna ratllava i apedaçava de color negre i d’argent. Molt avall, als xiprers foscos, els mussols es cridaven els uns als altres agradablement. El cel era negre i delicat com una pell de talp, tocat d’una fina rosada d’estrelles. El magnolier es projectava imposant a la casa, les branques li lluïen plenes de flors blanques que semblaven innombrables reflexos ínfims de la lluna, i la fragància forta i dolça de l’arbre surava llangorosa arreu de la galeria com un encanteri, t’atreia cap al ras misteriós i il·luminat de la lluna.
(…)
Quan el vaixell va allunyar-se mar endins i Corfú va enfonsar-se tornassolat en la boirina calda de color i perlada de l’horitzó, va envair-nos una tristor negra que ens va durar tot el viatge de tornada a Anglaterra. Mentre el tren llardós fugia ràpid de Brindisi cap a Suïssa, nosaltres sèiem en silenci, sense gens de ganes de parlar. Damunt del cap, a les gàbies que eren al prestatge, els pinsans refilaven, les gapses picotejaven insistents i de tant en tant l’Alekko feia un xiscle tot trist. Els gossos jeien als nostres peus i roncaven. A la frontera suïssa, va examinar-nos els passaports un funcionari vergonyosament eficient. Va tornar-los a la mare, va afegir-hi un full de paper, va inclinar-se tot sorrut i va fugir de la nostra malenconia. Al cap d’una estona, la mare va donar un cop d’ull a l’imprès que el funcionari havia omplert i, en llegir-lo, va enrigidir-se.
– Mireu què hi ha posat! -va exclamar tota indiganada-. Quin home més impertinent!
En Larry va mirar-se l’imprès i va fer un ruflet.
– Bé… És un bon càstig… No haguéssim abandonat Corfú… -va renyar-la.
Al paperet, a la columna que descrivia els passatgers, el funcionari hi havia escrit, amb unes majúscules ben clares: CIRC AMBULANT I TOT EL PERSONAL.
– Ves què ha hagut d’escriure -va queixar-se la mare, que encara treia foc pels queixals-. De debò, hi ha persones ben estrafolàries, al món.
I el tren ens sotraguejava impassible cap a Anglaterra.

Durrell, Gerald. La meva família i alters animals. Empúries, 2008. Traducció de Pep Julià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: