El transatlàntic i el transbordador

Ara com mai, amb la campanya electoral finalment en marxa, es substancien les argumentacions de tota mena per fonamentar un o altre projecte polític. El sistema de la metàfora es pot considerar ja com un clàssic, però per suats que ens semblin alguns paral·lelismes, no decau l’ús que es fa d’aquest recurs (literari en la millor de les interpretacions, bana retòrica populista amb la màxima freqüència). La tònica general ens mostra una escassa capacitat imaginativa dels qui confegeixen aquestes construccions teòriques, però de tant en tant n’hi ha alguna que, si bé no podríem en cap cas adjectivar com a brillant, com a mínim ens encaixaria en la qualificació de singular. És en aquest grup que situaria jo la darrera que m’han explicat: la teoria del transatlàntic i el transbordador.

Ara que el mercat polític de l’independentisme s’ha animat i bèsties de pelatge divers s’han afegit a la cursa vers l’objectiu estelat, es desferma una (sana) competència argumentativa per defensar la pròpia via com la més encertada i plausible de totes les possibles. No penso pas mullar-me aquí per fer costat a una o altra, però em fa una especial gràcia (per singular) la teoria que diu que per assolir finalment la independència Catalunya s’ha d’embarcar en un transatlàntic que li doni, d’una banda, potència, i d’una altra, estabilitat. Els transatlàntics no són especialment ràpids, però costa molt aturar-los. I mai no passen per les dreceres o els passos estrets, senzillament perquè no hi caben. Hi ha massa gent, dalt d’un transatlàntic, per fer-los passar tots pel mateix forat. Així que no cal que el transatlàntic digui necessàriament que navega cap al port de la independència. N’hi ha prou de dir que s’hi va acostant, al seu ritme pausat però segur. No cal, ni tan sols, assegurar que sigui aquest el seu destí final.

En canvi, el transatlàntic necessita associar-se a un transbordador, petit i manejable, àgil i agosarat, amb un objectiu clar i inequívoc. Quan el transatlàntic hagi arribat al punt més proper possible al port de la independència sense risc de prendre mal o d’estavellar-se contra les esculleres que el protegeixen (o l’empresonen), el transbordador s’encarregarà d’enllaçar de manera eficaç entre la gran nau i la costa de la independència, passant pel port o descarregat el personal directament a la platja. La idea és que el transbordador mai no podria fer per si mateix una travessia tan llarga i atzarosa com la que mena a la independència, però el transatlàntic no trobaria moll adequat a la seva grandària per desembarcar el passatge al seu destí final. Un i altre, per tant, es necessiten.

Les bones metàfores no cal que siguin explicades. Però en política no hi ha metàfora bona, i no m’estaré pas de dir que en la ment dels defensors d’aquesta teoria, el transatlàntic és CiU i hi ha dos transbordadors que es disputen el privilegi del desenbarcament: la Solidaritat i el Reagrupament. Ves per on.

La teoria no explica que passarà amb els passatgers del transatlàntic que hi han pujat pensant que el destí és un altre i que probablement consideren que un un transbordador no és prou segur ni digne del seu estatus com per menar-los a terra. Tampoc no explica quants viatges hauria de fer el transbordador per engolir tot el passatge embarcat, i ni tan sols apunta de quina manera es decidirà quin dels dos entoma la feina del trasllat. A més, la teoria ignora la resta de la flota del país. Hi ha un altre transatlàntic, de grandària variable perquè s’estira i s’arronsa segons l’època de l’any o el viatge que emprèn, que es diu PSC. Què passarà amb els seus passatgers quan vegin el veïns del vaixell del costat que els saluden amb una estelada i una maleta a la mà? S’afegiran al viatge (i, en aquest cas, necessitaran un transbordador que vagi de transatlàntic a transatlàntic) o posaran milles (marines) pel mig? El problema que tenen és que el seu destí teòric, la costa federal, encara no ha estat exactament situada damunt del mapa. Diu que la busquen amb el Google Earth i que no desesperen, però que de moment tampoc no tenen gaire pressa perquè a la piscina del transatlàntic s’hi està molt bé.

I què passa amb el creuer anomenat ERC? No és prou gran per arribar a ser transatlàntic ni prou petit com per assumir la funció d’un transbordador. És cert que hi estan fent obres per mirar d’adequar la seva mida a la quantitat i qualitat del seu passatge, però amb les obres, ja se sap què passa: se sap quan comencen però no se sap quan acaben. Mentre no finalitza la reforma del vaixell… es quedaran penjats a alta mar? Potser trobaran una illa deserta a la qual podran fer escala i asserenar el ritme del seu viatge, que fins al moment ha estat vertiginós.

Se m’acut, a més, que hi ha una “golondrina” lleugereta i nerviosa que va fent esses entre tanta embarcació, aixecant la veu i reclamant una mica de “carinyo”; en diuen ICV. Ah… i la flota submarina? Dos sumergibles anomenats PP i Ciutadans naveguen ràpids, però ningú no acaba de veure ni mesurar la seva potència real. Volen i no poden. Però busquen incansables una cala petitona per senyorejar-la i temptar des d’allí un dels dos transatlàntics amb les palmeres, la sorra blanca i l’aigua transparent. Però compte que els submarins contaminen molt, i l’aigua podria tornar-se tèrbola.

En fi. Potser una mica d’humor i imaginació en ajudarà a entomar millor els resultats, siguin els que siguin, d’aquestes eleccions que tothom diu que han de ser tant i tant decisives per al futur de… la flota. Potser, al cap i a la fi, ens haurem d’acontentar amb un objectiu menor: que estiguin en el punt on estiguin del seu viatge, les naus continuin surant.

E la nave va.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: