Els xiprers lladres

“-Et diré una cosa, petit lord- va dir -: És perillós, estirar-se aquí, sota aquests arbres.
Vaig donar un cop d’ull als xiprers, però van semblar-me prou segurs, i per això vaig preguntar per què ho deia, que eren perillosos.
– Mira, seure-hi a sota, sí que pots. Fan una bona ombra, fresca com l’aigua d’un pou… Però el problema és que et ve son. I mai, per cap raó del món no hi has de dormir, sota un xiprer.
Va aturar-se, va acariciar-se el mostatxo, va esperar que jo li preguntés per què, i llavors va continuar:
– Per què? Per què? Perquè si ho feies et despertaries transformat. Sí, els xiprers negres són molt perillosos. Mentre dorms, les arrels se’t fiquen al cervell i hi creixen i te’l roben, i quan et despertes ets boig, tens el cap buit com un xiulet.
Vaig preguntar-li si només ho feien els xiprers, això, o si altres arbres també.
-No, només els xiprers -va dir el vell, i va mirar fixament i ferotge els arbres del meu damunt com si sabés que l’escoltaven-. Només els xiprers, són lladres. Au doncs, petit lord, ja t’he advertit, no hi dormis, aquí.
Va assentir breument, va donar un altre ferotge cop d’ull als xiprers, que semblaven negres pales, com si els desafiés que fessin algun comentari, i llavors va obrir-se camí tot prudent entre les murtres fins a on li pasturaven les cabres, escampades pel turó amb els braguers que se’ls gronxaven com gaites sota les panxes.”

Durrell, Gerald. La meva família i altres animals. Empúries, 2008. Traducció de Pep Julià.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: