Una de capellans

Benvingut, Sant Pare. Això és el que diu una gran pancarta amb els colors vaticans que penja de l’edifici d’una escola religiosa a la Meridiana, a l’alçada de Fabra i Puig. A la Meridiana. Espero que el papa sigui omniscient; d’altra manera no obtindrà el plaer de llegir aquest missatge, perquè el seu recorregut per Barcelona no inclou, en cap cas, la Meridiana. Un amic m’explica que n’ha vist una de similar a la part alta de la Diagonal. Tres quarts del mateix.

Sento en un mitjà que un veí de la Sagrada Família s’indigna perquè a l’edifici on viu hi han penjat també una pancarta de benvinguda al papa, i assegura que a ell ningú no li ha demanat permís per deixar que per davant de la seva façana hi passi una pancarta amb tal missatge. Descregut.

Un altre amic em diu que la visita de Benet XVI és oportuníssima perquè ara ningú no pensa a excusar-se per la intolerable, llarga i absurda campanya per aturar les obres del tunel de l’AVE. Havent superat amb èxit la zona de la Sagrada Familia, el túnel segueix el seu curs sense el més mínim incident. Afortunadament, els responsables polítics de l’afer van ser prou tossuts i coherents com per no cedir a les pressions inhumanes (divines, potser?) per aturar l’obra. El problema és, em diu aquest amic meu, que la descomunal campanya realitzada ha incrementat desorbitadament la despesa de l’obra per afegir-hi unes mesures de seguretat inèdites en qualsevol altra part del món i probablement innecessàries. O sigui, que tots hem pagat la irracionalitat d’uns quants. Qüestió de fe, potser.

Un altre amic (en tinc molts, d’amics, com podeu veure) es pregunta si el fet que la Sagrada Familia sigui finalment consagrada implica que la gestió de l’obra i l’explotació dels immensos recursos culturals i turístics que genera passarà a mans de l’Església. Cal tenir clar que fins al dia d’avui el control de la gestió estava plenament en mans de la Junta Constructora de la Sagrada Familia, i que l’aportació econòmica de l’Església per a la seva gestió ha estat nul·la. Tema interessant, certament, per als que som profans en matèria d’Església. Això que en diuen dret canònic segurament regula de quina manera s’ha de gestionar un temple, qui n’és el titular i qui en té la responsabilitat. Ara bé, si jo fos membre d’aquesta junta constructora, em sentiria un pèl maltractat si ara que la mona de pàsqua (que ningú s’ofengui, és una manera nostrada i simpàtica de referir-me a la Sagrada Família) comença a lluir, me la treiessin de les mans d’un dia per altre. Imagino que és en aquests casos que pren plenament del seu sentit l’expressió de la resignació cristiana.

Jo que sóc lector de diaris, a més, no puc estar-me de recordar que la visita del papa coincideix, en pocs dies, amb dues noticies de signe contrari lligades a les relacions Església-Catalunya. D’una banda, el bisbe de Lleida ha renunciat a seguir per la via de la justicia civil la defensa de la propietat catalana de les ja famoses obres d’art de la Franja. Ha obeït, per tant, sense discrepància possible, la gerarquia eclesial. La mà del Vaticà és molt llarga. Tan llarga que controla fins al mínim detall tot el que passa a cada racó de món. I en un racó de món anomenat Solsona, ha nomenat el nou bisbe, aquesta vegada sí, català i, diu ell, amb una clara consciència nacional. La llei de la balança. Per una banda te l’engalto, per l’altra et consolo. I com que perdonar és cosa de cristiana referència, oblida’t de retrets i agraeix-me la condescendència. És arriscat pensar que les ments pensats del Vaticà han volgut deixar enllestits aquests dos temes abans que el papa ens visiti?

En fi, deixem-ho còrrer. Queda clar que la visita d’un papa dona per a molt. I això ho saben els que gairebé reparteixen bufetades per obtenir un seient de privilegi per rebre aquest que els creients anomenen Sant Pare. Bé… bufetades? Potser, en tractar-se d’un tema d’Església, hauríem de dir que es reparteixen hòsties. Valga’m Déu.

One Comment

Add yours →

  1. Dues coses respecte a la visita:

    1. Greu error en això de dedicar la Sagrada Família al culte. Tal i com estan les coses, un parc temàtic sobre Gaudí hauria estat molt més d’acord amb l’ús real que se’n fa i se’n farà.

    2. Impagables les imatges de les monges (úniques dones amb algun paper a la cerimònia) netejant l’altar. Mai una imatge havia resumit millor el que va dir després en Benet: les dones estan per criar fills i estar a la cuina. Visca el progrés social!

    Decideixo que no vull ser comptat en aquesta farsa ultraconservadora que vessa Opus pertot. Ja fa molts anys que hi penso, però inicio (tot i la immensa mandra) gestions per apostatar. I és que la mala llet pot fins i tot amb la mandra. Com ho dirien aquells? Beneïta mandra…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: