Avui, sense anar més lluny

Unes quantes coses per mantenir la ment en tensió. A la contra d’avui de La Vanguardia, entrevista a Ken Robinson, un expert britànic en l’ensenyament de les arts i un impulsor de la seva integració en el sistema educatiu. En l’entrevista defensa de forma brillant la necessitat d’educar la creativitat en els nens a la pròpia escola. Interessantíssim.

Aquest vespre, el ja tradicional debat que sobre les propostes de política cultural dels diferents partits polítics organitza l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya abans de totes les eleccions. L’acte ha tingut lloc a la Biblioteca de Catalunya, i els participants han estat Àngels Ponsa de CiU, Caterina Mieras, del PSC, Lluís Noguera, d’ERC, Joan López, del PP i Dolors Camats, d’ICV. Ciutadans no hi ha enviat ningú per problemes, diuen, d’agenda. Han opinat sobre el futur del CoNCA (tots el volen fort i amb competències, excepte CiU, que el veu només com a òrgan consultiu), sobre les atribucions de la Conselleria de Cultura, sobre el pressupost, sempre insuficient, sobre la necessitat de legislar per facilitar el mecenatge, sobre la necessària proximitat de les polítiques culturals i educatives, sobre un necessari canvi de mentalitat per passar de la política de la subvenció a la de la inversió, per entendre la cultura no com una despesa sinó com una aposta de futur, i…. En fi.

I tornant cap a casa, en metro, remato La dona de verd, novel·la policiaca de l’islandès Arnaldur Indridason. Una història sorprenent per la seva duresa i que afegeix un nou capítol a aquesta darrera onada d’autors nòrdics que s’entesten a posar en evidència brutalitats quotidianes, amb un especial protagonisme per la violència de gènere. Una bona novel·la tot i que et deixa momentàniament en estat semidepressiu.

I quan m’assec, finalment, al sofà de casa, veig en un programa del qual no en sé el nom, en una cadena que no identifico, una senyora estupenda de setanta anys que salta en paracaigudes, que és monitora de natació, que esquia sempre que pot i que completa la seva misèrrima pensió de jubilació venent productes de cosmètica en reunions a domicili. I tan contenta.

Estic d’acord amb Ken Robinson, em preocupa la inconcreció de les propostes politiques per a la cultura, em rendeixo a la meva addició per la lectura de ficció i decideixo, finalment, que de gran vull ser com la senyora que salta en paracaigudes.

I me’n vaig a dormir.

One Comment

Add yours →

  1. En referéncia a Ken Robinson, també en soc fa, molt suggeridores les seves intervencions les Ted Talks, aqui tens els links

    http://www.ted.com/talks/lang/eng/sir_ken_robinson_bring_on_the_revolution.html

    una abraçada

    Tolo

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: