Sexe i prou?

“La Bergthora no el deixava en pau ni un segon. Volia fer l’amor sempre, a la nit, al matí i al migdia, en totes les posicions imaginables i en tots els llocs del pis, a la cuina, a la sala, i fins i tot en el petit safareig, ajaguts o drets.  I tot i que al principi ell n’estava encantat, havia començat a notar certs senyals de cansament i ja tenia algunes sospites sobre les pretensions de la seva companya. No és que la seva vida sexual hagués estat avorrida, gens ni mica. Però els desitjos sexuals de la seva companya no havien estat mai tan forts, ni la seva passió tan exagerada. Mai no havien parlat seriosament de tenir fills, però era evident que en tenien la intenció. Ja feia prou temps que estaven junts. Ella es prenia l’anticonceptiu, però no podia deixar de pensar que amb un nen el podria lligar. Ara que no hi havia cap necessitat de lligar-lo, ell l’estimava molt i no volia estar amb cap altra. “Però les dones són desconcertants”, pensava. Amb elles mai no se sap.”

Indridason, Arnaldur. La dona de verd. La Magrana, 2010. Traducció de Maria Llopis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: