Un pop, un helicòpter i el vudú

Em sorprèn la progressiva davallada de la qualitat de la informació esportiva a la televisió. Ens atipem de criticar els continguts frívols d’un alt percentatge de la programació i denostem la que anomenem televisió escombraria. Però mentre fixem l’objectiu del nostre menyspreu intel·lectual en els programes del cor (de les vísceres, hauríem de dir), productes efectivament patètics, obviem la progressiva degradació de múltiples espais que, sense ser tan cridaners, ens van habituant de forma lenta i progressiva a consumir continguts banals. I els programes esportius són un bon exemple del relaxament de l’exigència de qualitat.

Des de molt temps enrera la intel·lectualitat del país fa sorprenentment el joc a la banalitat futbolística, validant amb la seva retòrica el pressumpte interès social i cívic d’aquest esport. Segurament perquè per a molts s’ha convertit també en un mitjà de subsistència, l’opinió, crítica o simple comentari periodístic al voltant del món del futbol té ara una validació intel·lectual sorprenent. Fa uns anys, denigrar de la passió futbolera éra un signe de distinció intel·lectual. Ara, en canvi, negar l’interès sociològic, la influència cívica, els elements identitaris o la substanciació dels esportistes en herois morals del nostre imaginari col·lectiu, és equivalent a ser un freaky.

Però no sento mai a cap d’aquests intel·lectuals, carn de tertúlia, denunciar la patètica despesa de temps informatiu en continguts que insulten la intel·ligència del més planer dels mortals. I, tot i que seria fàcil fer-ho, no em refereixo a cadenes televisives de contrastat patetisme, focus habitual de les nostres crítiques. Em refereixo, senyores i senyors, a la mateixa TV3.

D’exemples n’hi ha cada dia. No cal fer cap recerca especial per trobar continguts escombraria al voltant del món de l’esport. Ni tan sols cal veure programes especialitzats. Fa feredat comprobar com es malgasta miserablement temps informatiu en autèntiques estupideses. Com a mostra, tres exemples dels darrers dos dies.

El refotut pop Paul ha mort. Aquesta bèstia submarina patèticament entronitzada com a profeta de la victòria espanyola al Mundial de Futbol ha ocupat minuts dels informatius de màxima audiència i serietat sense cap mena de contenció. Descansi en pau. I que no torni a aixecar el cap.

Un altre exemple. El Barça va a jugar un partit de la Copa del Rei a Ceuta, i per arribar-hi els jugadors han d’agafar un helicòpter. Algú ha comptabilitzat el temps que s’ha dedicat a l’estúpida brometa de l’helicòpter? Primer, els periodistes fan la gracieta de dir que algun jugador del Barça té por de volar en helicòpter, i d’un simple comentari sense més interès ni transcendència en fan tema central de treball. En les prèvies informatives del partit, fins i tot als Telenotícies converteixen la pressumpta prevenció a l’helicòpter en tema de titular. I, a més, els perodistes destacats a la ciutat africana descriuen amb pèls i senyals el que ells anomenen “l’odissea” de viatjar fins a Ceuta. Tot plegat perquè han d’agafar un ferry (ells no van en helicòpter) per creuar l’estret i els toca fer cues, com tots els mortals. Si algun idiota dedica temps a aquesta qüestió en una televisió privada, sempre tinc l’opció de canviar de cadena. Però que la nostra televisió pública converteixi aquesta simple anècdota (de fet, jo diria que ni tan sols mereix ser considerada com a anècdota) en un tema d’informatiu en prime time em produeix autèntic estupor.

I la tercera. Aquesta vegada no es tracta d’un informatiu, però el cas és tan aberrant que no és acceptable ni tan sols que en una televisió pública se’n parli. Resulta que un ximple que no sé d’on ha sortit diu que David Villa no marca gols perquè li fa vudú. Ni més ni menys. I al denigrant programa anomenat Esport Club li dediquen (no m’atreveixo a comptabilitzar el temps que li dediquen) una bona estona. L’home apareix amb un ninot al qual va clavant agulles mentre explica en quina part del cos (del ninot) ho fa i quin efecte concret té en el pressumpte damnificat, David Villa. No prou contents amb la descripció de la tècnica animista, van a buscar-lo i miren d’entrevistar-lo. Si el vudú d’aquest home fos realment efectiu, jo li demanaria que clavés agulles a un ninot representatiu dels periodistes que fan el programa, a veure si es queden a casa amb la grip i han de suspendre l’emissió durant uns quants dies.

Fan vergonya, autèntica vergonya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: