Variacions

Un català, un alemany i un uruguaià surten de la Gran Via madrilenya i baixen per la Calle Montera mentre es treuen del damunt les prostitutes, que adopten la tàctica agressiva per captar-los com a clients. Arriben a la Puerta del Sol i fan esses entre les colles de joves (i no tan joves) que fan tabola. Enfilen la Calle Mayor després de fintar un parell de furgones de la Policia Nacional, custodiades per diverses parelles d’agents que fan cara de pocs amics mentre es miren els joves; segurament els tenen enveja i preferirien estar de copes, com ells. Arriben fins a la Plaza Mayor i la creuen per seguir cap a la Calle Toledo i la Cava Baja, tot buscant La Latina. Pel camí s’aturen a un parell de bars i sopen (per dir alguna cosa) de tapes. A mida que s’endinsin per la zona s’incrementarà la densitat de “garitos”, i la conversa ja no hi haurà qui l’aturi.

Parlen de politiques de joventut i repassen les impressions obtingudes al Congrés al qual han estat durant tot el dia, al Círculo de Bellas Artes. Però l’uruguaià els explica els nous aires d’esperança que recorren llatinoamèrica i els drescriu amb pèls i senyals el miracle econòmic de l’Uruguai. Història completa del Frente Amplio, i alguna brometa sobre els Tupamaros. Surt Mario Benedetti a la conversa, Paco Ibáñez i Serrat. L’alemany es fa creus del tomb conservador de la majoria de governs europeus i cita esparverat la nova situació política d’Holanda, amb els xenòfobs al poder. El català aventura la previsible caiguda dels governs socialistes d’Espanya, preveu l’adveniment del nou règim del PP i es desfà en detalls amb la situació política catalana. Els dos europeus es posen ràpidament d’acord i decideixen que se n’aniran a viure a l’Uruguai. Tot això amb unes quantes cerveses pel mig i la sana sensació d’aprofitar bé, molt bé, el temps.