1.500 oportunitats desaprofitades

Ahir es va presentar el primer cens de professionals de joventut, elaborat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), en el qual es certifica l’existència a Catalunya de 1.099 treballadors d’aquest àmbit, i s’aventura una xifra real d’aproximadament 1.500. Doncs bé, els guionistes i productors del programa Banda Ampla de TV3 tenien 1.500 possibilitats de convidar una persona experta en el treball amb els joves per al debat que, també ahir, es va celebrar a la catalana tele, i que convertia els joves en carn de canó de l’incivisme. Però no van aprofitar cap de les 1.500 oportunitats, és clar. Debatien, amb aquest format caòtic i imprecís de les tertúlies multitudinàries, sobre l’incivisme, a la llum dels incidents produits a Barcelona durant la vaga general.

Per començar, ens hem de carregar sense contemplacions l’eix del debat, perquè gairebé tot es va centrar en decidir si els joves són incívics o no, i en discernir sobre la capacitat real de l’escola per educar en els valors del civisme. Amb matisos, però aquests eren els arguments centrals. També és veritat que algun dels participants (i destaco el filòsof i catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny) van dir en algun moment que l’incivisme no és patrimoni exclusiu dels joves, però en general a mi em va sonar a judici sumaríssim als joves. Hi havia molts joves, algun filòsof (ja ho he dit, això), mestres i professors, policies, periodistes i un munt de gent, no ho negaré pas, ben intencionada. Però no hi havia ni un simple representant del col·lectiu professional que en aquest país treballa cada dia amb els joves, en equipaments o en medi obert, al carrer. No hi havia ni un sol especialista d’aquest àmbit de la gestió pública que, ves per on, des del passat dia 22 de setembre compta amb una llei que en regula l’existència.

Segurament li podem demanar a l’AcPpJ que es faci notar, que comuniqui més… sí, sí, és clar. Però sobretot hem de demanar als professionals del periodisme televisiu que es documentin bé abans de posar en antena un programa de continguts tan específics.

En fi. El cas, i això sí que és important, és que ahir es va presentar aquest magnífic cens de professionals, que no només recompta sinó que també estudia qualitativament les seves condicions de treball. L’AcPpJ estava implicada en aquest treball des de 2008, i tinc el dubtós honor de ser un dels corcons que en va demanar i impulsar la seva realització. Es tracta del treball més seriós que s’ha fet fins al moment sobre aquesta qüestió i que ha recollit un munt de dades que, més enllà de la publicació que ahir es va presentar, donen encara molt de joc per ser explotades.

La presidenta de l’AcPpJ (això sí que és una presidenta!), Marta Bravo, va fer els honors, acompanyada dels dos membres de l’actual junta que més han tingut a veure amb aquest projecte: la Núria Vallès i en Carles Viñas. Tots dos van fer una presentació prou interessant de les dades més significatives, i van animar els presents (una seixantena?) a contestar en directe alguna de les preguntes que formaven part del qüestionari amb què es va fer l’estudi qualitatiu. Entre l’auditori hi havia responsables de la Secretaria de Joventut i de l’Agència de Serveis a la Joventut, algun diputat, professors universitaris, membres i responsables del món associatiu vinculat a la joventut i, és clar, força professionals de l’àmbit en qüestió. I això ho explico perquè, en conjunt, tot i ser realment interessant que fossin allí, eren poc representatius del sector. La Núria es va mirar amb cara picarona el públic i va dir que en cap cas reflectien la proporció de gènere del sector que, segons diu el cens, està constituït per força més del 60 per cent de dones. Allí erem la gran majoria homes. Perquè? Se m’ocorren dues interpretacions. O bé els homes som més donats a l’assistència a actes públics (interpretació patillera, no ens enganyem) o bé, que allí la majoria tenien algun càrrec representatiu o amb responsabilitats i això posa en evidència el fet que aquests espais són encara ara, majoritàriament, en mans dels homes.

També van preguntar (ara no recordo si va ser la Núria o en Carles) quina edat tenien els presents. N’hi havia uns quants que havien nascut entre el 1975 i el 1985, però no eren, certament, majoritaris. Aquesta dada reflectia també la poca representativitat del sector dels presents a l’acte, perquè ens diu l’estudi del cens que l’edat mitjana és de 32 anys.

Ara bé, tampoc no cal convertir l’anèdocta en categoria. El cas és que l’estudi ha estat molt ben rebut, que tothom té claríssim que era una necessitat imperiosa, que cal agrair el suport rebut per fer-lo per part de la Secretaria de Joventut i que era extremadament important que tothom que va assistir ahir a l’acte hi fos. Sobretot perquè una bona part dels assistents tindran l’oportunitat, en un futur força immediat, d’opinar sobre la regulació del sector professional, sobre la formació que requereixen aquests professionals, sobre el desplegament normatiu de la nova llei i sobre, en definitiva, la consolidació, creixement i millora de les polítiques de joventut.

Això sí, passi el que passi amb el sector, hauríem de mirar d’aconseguir que TV3 es tregui la son de les orelles i doni fe de l’existència del sector. Recollons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: