Convidat

Aquest matí he fet una de les dues ponències inaugurals del curs bàsic de formació per a professionals de joventut que ha posat en marxa la Secretaria de Joventut de la Generalitat. L’economista Albert Recio ha explicat als prop de 50 alumnes del curs els efectes de l’actual crisi entre els joves, i a mi m’han demanat que faci una presentació del sector professional. Després de pràcticament 10 anys de ser part organitzadora de postgraus i cursos per a professionals de les polítiques de joventut, m’ha tocat impartir una sessió com a convidat. La nova situació era fins a cert punt curiosa, perquè al llarg de tots aquests anys no m’he estat mai de defensar, al costat dels continguts objectius de la formació que m’ha tocat explicar, les meves posicions personals. Avui m’han cridat com a expert, però el curs ja no era “meu”, i he dubtat si havia de ser tan explícit com ho he estat sempre a l’hora de defensar les meves opinions. Però el dubte m’ha durat només fins al moment de pronunciar la primera paraula.  La veritat és que ho he fet com sempre. Escalfant-me a mesura que anava parlant i anava desgranant la meva visió de les coses. Posant-hi tanta passió com he pogut i sabut. La veritat és que les sensacions han estat bones. M’hi he sentit a gust.

El curs que ha començat avui és, essencialment, una bona notícia. Des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) sempre havíem defensat que els curs d’especialització que impartíem constituia només una tasca supletòria, derivada de l’absència gairebé total d’una formació específica per als professionals. Aspiràvem i demanàvem que l’administració assumís la que considerem que es la seva obligació en aquesta qüestió i que, per tant, impulsés algun tipus de formació.

Ha costat, però a la fi ha estat així. Aquest curs és el resultat de la col·laboració entre la Secretaria de Joventut i l’AcPpJ i, certament, ofereix a la formació un grau d’oficialitat que fins ara mai no havia tingut. Queda molta feina per fer, ja que aquest nou curs, tal com ho veig, hauria de ser només una primera passa per a la definició final d’un sistema de formació que establís canals formals d’accés al sector i a l’exercici professional. Amb una llei de polítiques de joventut encara calenta, acabada de sortir del forn del Parlament, i tot un món normatiu per desplegar, serà necessari discutir encara moltes hores abans de trobar el model i les vies adequades. Però ja s’hi està caminant.

Ara no em toca ser-hi, si no és amb el meu suport extern, ocasionalment com a formador i, en termes generals, com a simple soci de l’AcPpJ. Diuen que sóc un expert en polítiques de joventut. Quina gràcia. La veritat és que m’hi he passat una bona colla d’anys, en aquest sector, i ara, quan la meva carrera professional m’ha allunyat del treball en primera línia de les polítiques de joventut, fa goig veure que algú, de tant en tant, recull alguna de les coses que he dit i escrit. Ni que sigui per discutir-les.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: