Debats equivocats

No deixarà mai de sorprendre’m la capacitat que tenim en aquest país d’equivocar el debat. Després de la meva idíl·lica crònica d’ahir sobre l’ambient de vaga a Barcelona a les vuit del matí, els diaris van plens dels aldaraulls produits pels… no sé quina denominació usar… antisistema? El resultat és que les portades dels mitjans mostren imatges relacionades amb els aldarulls i titulars referits a la vaga. Quan es llegeix la informació amb detall, tothom deixa clar que els causants dels aldarulls no tenien res a veure amb els sindicats, però si fem cas a la informació visual de primer impacte, ràpidament relacionem una cosa i altra.

El debat no és si els sindicats usen la violència o la intimidació amb risc de lesionar el dret al treball. El debat és veure si els sindicats connecten amb la realitat del país i adopten postures i mesures que puguin arribar a ser compartides per un mínim de la ciutadania. El debat no és si l’ocupació és un dret que hàgim d’assumir o hàgim de combatre. El debat és trobar la manera adequada d’aturar aquesta perversió del legítim dret a la queixa i la reivindicació que el converteix en una excusa per a la violència gratuïta per part d’energúmens sense ideari ni arguments. El debat no és si cal garantir el dret dels comerços a obrir fins i tot en un dia de vaga. El debat és assegurar vies per tal que els comerciants tinguin també una manera de defensar els seus interessos, no gaire diferents dels dels treballadors, en temps de crisi. El debat no és si els sindicats són realment representatius. El debat és trobar la manera de superar la dimensió estatal a l’hora de defensar mesures anticrisi que contemplin o, com a mínim, no destrueixin, les vies de subsistència dels més humils. El debat no és entre empresaris i treballadors. El debat és la recerca d’un sistema reivindicatiu que posi de relleu que els interessos d’uns i altres són molt més propers del que sembla i diu el tòpic a primera vista.

En fi. El debat no és entre Barça i Madrid. El debat és entre la qualitat i la cobdícia, entre el com i la finalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: