No hi ha joves

Ahir manifestava la meva alegria per l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut, però segurament sóc un dels pocs i pobres mortals que intentem fer algun ressò públic d’aquest esdeveniment. Si hem de fer cas als mitjans, ahir al Parlament només es va parlar de bous. Tot sovint ens dediquem a malparlar dels polítics perquè s’ocupen de forma escassa dels problemes reals dels ciutadans, i m’incloc en aquesta primera persona. Però manta vegades són els mitjans de comunicació els que ens mostren la realitat de forma esbiaixada, parant esment només als focs d’artifici, buscant la polèmica fàcil, obviant qualsevol esforç per projectar informacions que probablement tenen poc atractiu mediàtic però que realment afecten a la ciutadania. Això és exactament el que ha passat en aquest cas. Ni ahir ni avui, cap mitjà de comunicació generalista ha dedicat ni la més mínima atenció a la Llei de Polítiques de Joventut.

Cap ciutadà que no tingui una relació propera amb les polítiques de joventut no sap que aquest àmbit de les polítiques públiques s’ha regulat per primera vegada a Catalunya. I no és poca cosa, perquè les polítiques de joventut eren la única competència exclusiva que l’Estatut de Sau atorgava a Catalunya que no s’havia legislat. Després de trenta anys, així doncs, semblaria que la novetat mereixia alguna atenció. No calia fer-ne una portada, no calia que fos la notícia de capçalera dels informatius, no calia dedicar-li un reportatge… però fer-ne una informació bàsica, breu però precisa, hauria estat raonable.  Desitjable, diria jo.

TV3 no en va dir res, absolutament res. Però és que ni tan sols va aparèixer al 3/24. No es van dignar a incloure l’apunt ni tan sols en un resum esqüest d’acords presos al Parlament. Ni en els flaixos de continuïtat que apareixen al peu de la imatge del 3/24. I la ràdio? Aquest matí engego Catalunya Ràdio confiant que aquí sí que hi tindríem un raconet.  Ingenu. Manel Fuentes ha fet una editorial en el seu habitual estil de focs artificials sobre la llei que blinda les tradicions dels bous a Catalunya. Tanta importància ha donat a la qüestió que fins i tot ha programat un debat en directe sobre la qüestió amb representants de tots els grups polítics. Però en cap dels butlletins informatius del Matí de Catalunya Ràdio no s’ha dit res de la llei de joventut. Queda clar que en aquest país és més important preservar la sort d’unes tradicions arcaiques que crear les condicions adequades per atendre els joves.

I els diaris? Res de res. Tots parlen, es clar, dels bous, i de les picabaralles entre els partits en la darrera sessió de la legislatura. Però d’una llei per atendre als joves no en saben res. Només El Punt i l’Avui (i són dos perquè aquesta informació és la mateixa en els dos rotatius) esmenten l’aprovació de la llei en una peça secundària, però sense dedicar-li ni tan sols un adjectiu. De fet, ni tan sols usen les majúscules per referir-se a la llei.

No poques vegades he elogiat en aquest mateix bloc actituds periodístiques, i en ocasions he destacat el paper de determinats mitjans. Però avui sento una mica de vergonya. No és que els nostres mitjnas hagin fet bé o malament la seva feina; és que, senzillament, no l’han feta.

La propera vegada que vegi una informació en un mitjà que faci referència al tòpic de la falta d’implicació o al “passotisme” dels joves, el fotré de pet a les escombraries.

5 Comments

Add yours →

  1. Ja tens raó ja Pep.
    Almenys el fet demanava i demana encara, informació. Tan sols un mínim. A la premsa digital hi apareix alguna cosa més…encara que només a 5.

    Adjunto la nota de l’AcPpJ:
    http://www.joventut.info/index.php?option=com_content&task=view&id=834&Itemid=1

    Salut i felicitats per la part que et toca. Que no és poca.

    M'agrada

  2. Em sebla que vols anar massa de pressa, Pep. Fem números.

    ACONSEGUIT: 30 anys per legislar la competència

    PENDENT:

    30 anys a partir d’ara per dotar pressupostàriament a la Llei i que deixi de ser paper mullat

    30 anys per tal que les polítiques de joventut siguin valorades i deixin de formar part del barri marginal de la política

    30 anys per tal que els mitjans en facin cas

    Arrodonim-ho: cent anyets i llestos!

    A banda d’aquesta boutade, completament d’acord amb tu. Els bous són més importants que els joves. I això vol dir moltes altres coses. El fàstic em governa.

    M'agrada

  3. Totalment d’acord amb tu Pep, la LLei no va ser gens important per a cap mitjà.
    El més fotut de tot és que potser el Joan no va tan desencaminat i volem córrer massa…

    M'agrada

  4. Nens! Que no decaiga! Tampoc ens fem mala sang. Cent anys és una exageració! Jo crec que amb 98 ja ens en sortirem!

    M'agrada

  5. Es una cosa que ja no em sorpren..quants joves coneixen els Consells de la Joventut? (ja no solament a nivell nacional, ni tantsevol els locals..), Quants joves s’interessen per el món associatiu?
    I la premsa contribueix poquet també…molt, molt poques vegades, possiblement comptades amb els dits de la mà, surt una notícia relacionada amb alguna associació juvenil o Consell de la Joventut…per posar un exemple actual, es la primera vegada en anys que veig una serie de notícies continuades a un important diari (El País)…però no per parlar del jovent associat o dels seus projectes, no, per parlar de com de fotuts estan els joves amb l’atur, de que no hi tenen oportunitats…

    Es una batalla perduda… seguirem somiant.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: