Voilà!

Aquí la tenim. Semblava que no, però sí. Llei de polítiques de joventut. Avui mateix l’ha aprovat el Parlament. El tripartit l’ha defensat, CiU s’hi ha abstingut i el PP i el Grup Mixt s’hi han oposat. Estic content. Hi ha coses que jo les hauria fet i dit de manera diferent, però, francament, després de 30 anys d’existència pràctica de polítiques de joventut, dono per bo que finalment tinguem norma en aquest àmbit de l’actuació pública.

El Secretari de Joventut de la Generalitat, Eugeni Villalbí, va criticar fortament que CiU enviés, abans de l’estiu, la llei al Consell de Garanties Estatutàries, perquè feia perillar la possibilitat que el text s’aprovés abans de finalitzar la legislatura. Va titllar la iniciativa de tacticisme i va recordar que la llei s’havia treballat amb voluntat de consens i amb la participació de la resta de grups.

El portaveu de CiU per a aquesta qüestió, Albert Batalla, en canvi, ha dit avui en el debat parlamentari que del consens n’han parlat molt però no l’han practicat. Ha criticat la precipitació amb què s’ha aprovat, després de set anys de tripartit, i ha destacat com a errades fonamentals del text el que per a ell és una falta de blindatge de la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joventut i la distribució territorial de les competències. En canvi, CiU ha beneït els articles que es refereixen al Pla Nacional de Joventut, al Consell Nacional de la Joventut i als professionals de les polítiques de joventut.

Estic especialment content que, com a mínim, aquest darrer aspecte, el referit al reconeixement dels professionals, hagi suscitat efectivament el consens. No vull ni recordar la quantitat de vegades i maneres amb les que he defensat la necessitat de regular el sector, primer des de la meva estricta pràctica professional, i després mentre vaig ser president de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut. De fet, ho he defensat diverses vegades en conversa oberta tant amb Eugeni Villalbí com amb Albert Batalla.

El debat polític hi és, és clar, per posar de manifest les diferències de projecte de cadascú, però val la pena destacar també les coincidències. I deixeu-me dir que estic extraordinàriament content que cap de les forces polítiques més rellevants del país qüestioni avui l’existència, el reconeixement i la necessitat de regular la figura dels professionals de les polítiques de joventut. Ja era hora, home!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: