Ni una passa enrera

La Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha beneït aquest vespre el balanç de gestió de la Secretaria de Joventut del seu Departament, presentat amb profusió de dades i detalls pel seu titular, Eugeni Villalbí, en una conferència realitzada al Palau Robert. Els períodes pre-electorals tenen també això: hi floreixen les llargues llistes de fites assolides i les xifres tractades des de múltiples perspectives, relativitzades amb percentatges que busquen totes les òptiques favorables a la feina feta. Un dels assistents a l’acte em deia que el discurs de Villalbí sonava a comiat i el de Capdevila ja tenia aire de campanya electoral. Segurament ambdues coses són inevitables i, segons com, també necessàries. El cas, però, és que aquesta nit hi havia arguments reals i sòlids per convocar el públic que s’ha donat cita al Palau Robert. Consellera i Secretari, cadascú des de la seva perspectiva, han anunciat amb plaer que finalment la Llei Catalana de Polítiques de Joventut veurà la llum el proper 22 de setembre. Al·leluia.

Els darrers dies de juliol els insondables laberints de la política parlamentària oferien una sorpresa inesperada: la llei quedava aturada perquè, just en el seu tràmit final, el grup de CiU havia decidit enviar-la al Consell de Garanties Estatutàries per tal que dictaminès sobre una hipotètica ingerència en competencies municipals. La maniobra, titllada de tacticisme polític i partidista per Villalbí, va sorprendre tothom perquè el  text legal havia estat llargament debatut i àmpliament consensuat amb totes les forces polítiques. En aquell moment semblava clar que la passa efectuada per CiU condemnava la llei a decaure i en posposava la tramitació fins a la propera legislatura, reiniciant de bell nou tot el procés parlamentari. A la fi, però, no ha estat així. El Consell de Garanteis ha actuat amb rapidesa i no ha vist cap risc d’invasió competencial. El dia 22 de setembre, per tant, el Parlament aprovarà la llei sobre la única competència exclusiva de la Generalitat que encara no havia estat regulada.

Tothom que té a veure o que coneix les polítiques de joventut té clar que la llei ha tardat massa. El propi Villalbí ha dit avui una cosa que jo he escrit nombroses vegades: que la llei arriba trenta anys tard. Trenta són justament els anys que hi ha a Catalunya polítiques de joventut estructurades i defensades primer per les adminsitracions locals, i després pel Govern. Trenta anys de treball voluntariós, gairebé sempre mancat dels recursos suficients, i massa sovint incomprès pels partist polítics (sense excepcions), desplaçat a una segona fila dels interessos públics. És per això que vull destacar també el reconeixement que Villalbí ha fet dels professionals de les polítiques de joventut. Aquest abnegat i complex col·lectiu ha estat en moltes ocasions, quan el vent bufava en contra, l’únic que ha mantingut alçada la bandera de la seva necessitat,  l’únic que ha bregat contra corrent per evitar que la flama del treball  amb els  joves s’apagués del tot. I a fe que moltes vegades hem tingut la sensació que érem aprop de l’extinció total.

La llei contempla, reconeix i regula mínimament (molt mínimament, cal dir-ho) la figura dels professionals i, per tant, obre la porta a que, en un desplegament normatiu posterior, s’estableixin els paràmetres bàsics de la seva feina. Aquesta és, sens dubte, una de les grans fites assolides durant aquesta legislatura. I sense treure mèrit al treball de l’administració, cal trencar novament una llança per enaltir el treball de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Jovengut (AcPpJ), que ha bregat tossudament en aquesta direcció des de fa ja una bona colla d’anys. Moltes de les coses que avui ha dit Villalbí les ve defensant l’AcPpJ des de fa molt temps i als que hem tingut alguna cosa a veure amb totes aquestes reivindicacions ens feia goig sentir-les avui en boca del Secretari de Joventut.

En fi. Em costaria poc fer una llista de totes les coses de les actuals polítiques de joventut que no m’agraden. Però avui tocava ser positiu i repartir elogis perquè hi ha unes quantes raons per les quals ens podem sentir cofois. La consellera Capdevila deia al final del seu parlament que per garantir un bon futur per als joves, no podem fer ni una passa enrera en tot allò que s’ha aconseguit. Doncs això mateix: ni una passa enrera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: